Vikings a les terres de parla catalana (I): Sang Foc Mort

Vaixell de Gokstadt
Vaixell de Gokstadt, vaixell viking del segle IX trobat a la granja Gokstadt, de Vestfold, Noruega

Odin cavalcava per les terres del Nord quan Catalunya tot just naixia com una entitat diferent del Regne de França, estirant-se després de la son dels pobles. Com si cerquessin un bon dia per morir, els fills de Freya van circumnavegar les costes atlàntiques i mediterrànies fins a arribar a les catalanes, deixant la pau en la mort al seu pas, ciutats saquejades i cremades entre crits, un holocaust de tots aquells que van morir en el Dies Irae de la sang, el foc i la mort.

Però no totes les relacions entre els normands i les terres de parla catalana van ser violentes. També va haver-hi relacions comercials, d’amistat i fins i tot un dels nostres comtes-reis va emparentar-se amb la noblesa normanda i contingents i famílies normandes van venir a viure, en pau, a Catalunya. Llegendàrium és una pàgina dedicada principalment al folklore i les llegendes, però també volem que hi hagi espai per la història oculta i en aquests dos articles parlarem d’aquesta part tan desconeguda de la nostra història, perquè història i llegendes beuen de la mateixa font.


Primera part: Raido

Els vikings assalten les costes de Gueránde, a la Bretanya, el 919. Manuscrit de "La vie de Saint Aubin", de l'abadia d'Angers.
Els vikings assalten les costes de Gueránde, a la Bretanya, el 919. A “La vie de Saint Aubin“, manuscrit del segle IX de l’abadia d’Angers. En aquest document es pot apreciar la indumentària de guerra que portaven els vikings quan assaltaven les costes en aquella època, no seria molt diferent del que portaven quan assolaren la nostra terra.

Mai t’allunyis de casa sense la destral i l’espasa,

pots acabar sentint la batalla en els teus ossos o veure’t empassat per una baralla.

Hávamál, «les dites de l’Alt»

Parlar de la relació entre els pobles normands i el poble català és complex. Complex perquè és una relació existent al llarg dels segles, però molt poc coneguda. En segon lloc pels prejudicis, els clixés estereotipats i les inexactituds històriques. El primer que s’ha d’aclarir és què i qui eren els vikings i si en l’època en què contactaren amb els «catalans» hi havia, efectivament, catalans.

«Viking» és un apel·latiu que no fa referència a tot el poble escandinau, més aviat és una «professió» marinera que emprenien aquells escandinaus que veien perillar les seves terres a causa de la fam o que volien eixamplar la seva riquesa. Vikings eren també, però en molta menor mesura, altres pobles germànics costaners, com els frisis, saxons o francs. Vikings eren, inicialment, aquells escandinaus que es feien a la mar en èpoques de sequera o males collites. El sòl conreable dels països escandinaus, a causa del fred, era minso i difícil a l’hivern. Els seus objectius: Explorar nous territoris, comerciar, especialment amb joies, armes i esclaus –els escandinaus eren un poble especialment avesat a l’orfebreria i la forja–, i també saquejar i segrestar més esclaus. Amb el temps, i l’èxit, els vikings es convertiren en mercenaris, nobles i reis conqueridors.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Join the Conversation

2 Comments

  1. says: Marc Toda

    Molt interessant l’article, com sempre. Voldria fer una petita correcció però (un detallet menor): quan l’expedició d’en Bjorn “Braç de Ferro” va saquejar les nostres contrades totes les illes Balears i Pitiüses eren bizantines, no sols Menorca.

    Ah! Ara que hi penso, a la quarta temporada de la sèrie Víkings surt l’expedició d’en Bjorn. Tot i que es centra en la conquesta d’Algesires qualsevol que conegui l’illa reconeix els perfils de la costa de la Tramuntana en diverses escenes.

Leave a comment
Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.