Un dels indrets més fascinants de Catalunya, la Vall Ferrera, és una de les més profundes del Pallars i, avui, s’emmarca en el terme municipal d’Alins, la seva capital. Per la vall i els vessants de les muntanyes hi ha moltes més parròquies: Àreu, Norís, Tor, Ainet de Besan, Araós i d’altres, algunes avui són llogarrets despoblats o convertits en bordes.
El seu nom, antigament escrit Vallferrera, ens ho diu tot. D’ençà de temps antics la vall es relacionà amb la metal·lúrgia i el ferro. El nom de vall Ferrera es documenta ja al segle XI, activitat que s’allargà fins a la segona meitat del segle XIX, assolint una època d’esplendor entre el segle XVIII i mitjans del segle XIX.
El cor de la vall és suau i feréstec alhora, amb la roca i l’aigua com a actors principals. Diferents barrancs –torrents– la solquen, multitud de venes fredes confluint a la Noguera de Vallferrera i, més amunt, la Noguera de Tor desemboca en aquesta. La de Vallferrera desemboca, al seu torn, al riu de Cardós, a l’altura de Tírvia. Del Forat de les Bruixes, el punt més enfonsat de la vall, amb 850 metres, fins als 3143 de la Pica d’Estats, la vall gaudeix d’un dels rangs d’altitud més extrems de Catalunya i, també, és una de les de més extensió.
En aquest article recorrerem els seus pobles i torrents, la seva relació amb vells oficis com la ferreria, parlarem d’óssos, de llops, de l’art de la bruixeria, de bandolers i de personatges típicament pallaresos, de les seves cases, de les seves famílies i sobretot, com sempre, coneixerem les seves llegendes.
Continguts:
Catalunya té 1000 anys, Araós ja hi era
Les bruixes d’Araós i els espectres del prat d’Emboines
El sant del bosc de Virós
La cançó de la Casa del Coix d’Alins
Bandolers: el Meco de Tírvia i el Llíser d’Arcalís
Les bruixes d’Ainet de Besan
L’home d’Àreu que es convertí en ós
La pell d’ós del Monjo de Tírvia
El ball de l’ós de Tor
L’últim ós de la Vallferrera
