Torre Salvana III (i final). Un lloc on trobar-se amb el Diable

Torre Salvana, el Castell de l'Infern. Fotografia d'Arnau Folch
Torre Salvana, el Castell de l'Infern. Fotografia d'Arnau Folch

Venim d’aquests dos articles, on narro la història de la Torre Salbana de l’Edat Mitjana fins al segle XX.

Torre Salvana I. Orígens del Castell de l’Infern

Torre Salvana II. Exemple de folklore modern


La Torre Salvana al segle XX. Com podeu veure, encara estava en perfecte estat.
La Torre Salvana al segle XX. Com podeu veure, s’aixecava en perfecte estat no fa pas tant.

L’inici de la llegenda: Els incendis dels anys 80

La seva magnitud, les pintades insolents que hom s’esforça a esborrar però que sempre tornen fantasmagòriques, l’escut neogòtic que encara es manté orgullós a la façana, el muret enrunat per una cantonada per on tothom s’hi escola i els complements com la falsa barbacana de la torre o la porta de ferro forjat, de regust literari passat de moda, contribueixen a recrear encara més la seva atmosfera de ruïna gòtica i decadent, postapocalíptica, estranyament moderna. Per fora té aquella glòria perduda que algunes velles ruïnes tenen, amb aquell aire majestuós de temps que solament van existir en la imaginació, però també té alguna cosa de decorat atrotinat, de portada xarona de disc de heavy metal o de pel·lícula en VHS dels anys 80. Tot passejant pel seu interior un podria jurar estar en les restes oblidades d’una d’aquelles pel·lícules gòtiques italianes de directors com Mario Bava, estil que Roger Corman va portar a Estats Units en les seves inoblidables adaptacions de Sèrie B del mestre Edgar Allan Poe.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.