La Matèria de Bretanya a Catalunya (I): llegendes del Sant Greal

El Castell del Graal. Die Gralsburg. Hans Thoma (1899)

La New Age dels anys 80 i 90 del segle passat va llegar-nos una passió desbordada pel Sant Greal, interès que encara segueix en actiu. També conegut en català com a Grial o Graal, juntament amb motius pop com les «bruixes», «templers, «càtars», l’Antic Egipte, conspiracions, nadius americans, la «cultura celta», «Deesses Mare», els «Illuminati» i, sobretot, ovnis i alienígenes de tota mena, formes i colors, el Sant Greal és part d’un conjunt molt ric de mites i llegendes de la cultura popular del segle XX, malgrat que els seus orígens com a element popular es remunten a l’Edat Mitjana.

Com molt bé van intuir els Monty Python, la cultura popular i de masses del segle passat –i del segle XXI– ha estat construïda i reconstruïda a base de fragments reescrits una i mil vegades, de consum ràpid, amb una transmissió encara més ràpida, molt més que quan no existia ni internet, ni la televisió, ni la comunicació instantània. Amb excepcions, s’ha estudiat poc com a fenomen cultural que mereixi atenció. Normalment, ha estat objecte de menyspreu i burles.

Però a un nivell pulp, de ficció o de mística Nova Era, molt s’ha escrit i més s’ha parlat i debatut sobre el Greal. Va abordar-se des del punt de vista pseudoreligiós, va especular-se sobre el seu valor simbòlic i va convertir-se en metàfora en bestsellers de ficció com El codi Da Vinci de Dan Brown o Els fills del Greal, d’en Peter Berling. I és molt probable que molts de vosaltres hàgiu sentit a parlar, no tant en assajos d’història com en programes de televisió, de l’Ahnenerbe, els nazis, la Societat Thule i Montserrat. I, potser, sabeu que a la seu de València es guarda el Sant Calze, no confondre el Calze amb els Greals literaris que comencen amb Chrétien de Troyes al segle XII.

En aquesta entrada no tractaré el Greal des del punt de vista de la historiografia, el simbolisme, la psicologia, la història de l’art o la teologia, sinó com un objecte reconstruït per la cultura popular a partir de fragments que es remunten a llegendes d’època moderna i medieval. Comptat i debatut, com sempre dic, no parlaré d’història sinó de les llegendes del Greal i el Sant Calze a Catalunya i al País Valencià.

Per què, les llegendes catalanes del Sant Greal es remunten molt enrere? Més enrere del segle XX i la Nova Era? Ho veurem i, potser, ens emportarem alguna sorpresa.

*

Amb aquesta entrada, inicio una sèrie dedicada a la Matèria de Bretanya a Catalunya, que s’anirà ampliant amb l’èxit de les novel·les artúriques a Catalunya, les narracions artúriques catalanes, Artur el Damnat, Morgana i la Vall Mal, i molts altres temes.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.