Ruta megalítica per la Serralada de Marina (I): Una cançó esmicolada

Roca Foradada
Roca Foradada de la Serralada de Marina. Fotografia d'Arnau Folch

Perdeu-vos pels boscos de la serralada de Marina, entre el Vallès Oriental i el Maresme. Sortiu sense seguir cap ruta, sense seguir cap mapa. Solament comenceu a caminar. Agafeu un sender qualsevol i deixeu-vos portar pel bosc, escolteu-lo, ell serà el vostre millor guia. Observeu els arbres centenaris, com vells amics de l’oblit claven el genoll a terra, encara orgullosos.

I així, tan propers a la metròpoli i alhora tan allunyats, al Parc de la Serralada Litoral i en la confluència dels pobles de La Roca del Vallès, Vilanova del Vallès –o de la Roca– i Òrrius, us trobareu amb els avantpassats. Ningú ha dit que fossin amables, però tampoc són hostils… Escolteu-los, entre el vent i els arbres, potser us tocaran els ulls, potser us diran secrets a cau d’orella. I, si seguiu els xiuxiueigs del bosc, trobareu les concentracions més altes de restes prehistòriques de tot Catalunya: Grans roques foradades per la voluntat de l’home, que sorgeixen orgulloses en un paratge iniciàtic amb la seva boca oberta en un crit mut i etern; taules de sacrifici inscrites amb símbols a cada pam del seu cos de pedra; una gran cova a l’aire lliure coberta de roges pintures rupestres en les quals es poden albirar dones, serps i bèsties desconegudes en un descens cap al fang i la foscor, cap a la terra molla i humida, cap a l’interior.

M’havia informat, com solc fer sempre que emprenc una sortida, però no m’esperava pas el que hi vaig trobar, la quantitat i la qualitat però també l’abandó d’aquestes construccions megalítiques tan importants. Com va ocórrer a molts altres llocs del país, a causa de la urbanització grotesca i descontrolada del segle XX i a la proliferació de carreteres, pedreres i abocadors, es van perdre molts megàlits i valuoses restes d’altres èpoques, destruint-se massivament l’hàbitat natural de gran quantitat d’espècies animals i vegetals i deixant al seu pas moltes zones degradades de manera irreversible. Amb el que ens queda, que és ben poc, hem de recompondre un difícil trencaclosques històric: Poder copsar la veu i les cançons dels nostres avantpassats.

En aquests tres articles us parlaré de com vaig escoltar la seva melodia.


Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.