Ruta de ponts medievals II (i final). Per la Vall de Cardós a peu

Mirador dels gorgs de Lladrós i Benante
Mirador dels gorgs de Lladrós i Benante. Fotografia d'Arnau Folch. 2017

Segueix des del primer article, que podeu llegir aquí: Ruta de ponts medievals I


Tornant enrere em reincorporo a la ruta i em desvio de la ribera del riu a la dreta, pujant per una zona d’obaga a recer del torrent d’Esterri fins a Arrós de Cardós. Aquí teniu l’oportunitat d’eixamplar la ruta per visitar els pobles d’Esterri de Cardós i Ginestarre. En el meu cas vaig desviar-me per visitar-los però després vaig tornar enrere per seguir la ruta principal. Pujant l’estreta vall del Torrent d’Esterri anireu albirant una panoràmica impressionant de la zona. Ambdós pobles són costeruts i hi ha força desnivell entre les cases. Però si volia arribar-me fins aquí no era per les vistes, si no per les seves ermites, probablement de les més interessants de la Vall. Sant Pau i Sant Pere a Esterri i Santa Maria a Ginestarre, una d’aquelles esglésies que els americans van saquejar al segle passat, ja que el seu frontal d’altar descansa ara al Metropolitan de Nova York. Les seves notables pintures murals, però, estan al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Creuant el llogaret d’Arrós, un exemple encisador de poble pallarès, em trobo amb una font que m’alegra el camí. Sobre una de les cases que hi ha pel mig dels estrets carrers, davant un balcó de fusta vella amb gruixuts reblons de ferro, veig penjat el crani sec d’una vaca de llargues banyes, mentre em remullo em debato internament entre si allà hi viu un heavy clàssic o un moter amant del far west, però no trobo a ningú a qui preguntar i el misteri segueix ben viu. Deixant el riu a l’esquerra us desviareu per pujar per la cinglera fins a arribar a un dels punts àlgids de la caminada, el Mirador dels gorgs de Lladrós i Benante, un mirador dominant sobre tota la vall on podreu gaudir d’unes vistes d’aquelles que tallen l’alè, amb els gorgs que li donen nom als vostres peus, talls profunds a la roca viva per la força del riu. Des d’allà podreu veure els gegants que habiten els cims pelats i encara amb neu esgargamellant-se amb el vostre nom, i escoltar l’udol del desaparegut llop, corejat pels voltors i les àguiles que ronden el cel.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.