L’estiu de 1879 Jacint Verdaguer, amb el mecenatge del marquès de Comillas, va poder emprendre excursions per tot el Pirineu català. La força de les muntanyes se l’emportaren amb ell i, d’alguna manera, el poeta retornà dels seus viatges transformat, nou. Anteriorment ja havia visitat el Pirineu, però en estances més curtes. En l’etapa de 1879 al 1884 visità el Conflent, el Vallespir, la Cerdanya, l’Urgell, la Garrotxa, l’Alt Empordà, Andorra, l’Aran, el Pallars, la Ribagorça i l’Arièja. El seu objectiu era conèixer amb el seu propi cor el territori del poema Canigó, de l’Atlàntida, de Pàtria.
Tanmateix, els habitants dels Pirineus i els vells esperits que romanien a les valls i als torrents, als cims i a les cabanes de pedra, el van dur a més, molt més. Agafaren les seves mans i els seus ulls i el guiaren, deixant-nos recollides nombroses rondalles i antigues tradicions. La seva sensibilitat de viatger romàntic, vuitcentista, era procliu a endinsar-se pels viaranys del poble i les seves enigmàtiques arrels.
Un dels fets que impressionaren fortament al poeta foren les celebracions pirinenques del foc de Sant Joan, sobretot les falles. En el mateix poema Canigó recull el que allí va viure: Del bosc de Canigó són los fallaires / que dansen, fent coetejar pels aires / ses trenta enceses falles com trenta serps de foc; / en sardana fantàstica voltegen / i de mà en mà tirades espumegen, / de bruixes i dimonis com estrafent un joc.
Ritus i tradicions de juny (I): foc i esperits de la Revetlla
Si voleu saber més
Pàgina web de les Falles d’Alins
Pàgina web de les Falles d’Isil
Pàgina web de les Falles d’Alós
JORDÀ RUIZ, Sebastià; RIART ARNALOT, Oriol (2016). Les falles del Pirineu: L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Pagès Editors.
AMADES, Joan (2005). Costumari Català Vol. 10: Sant Joan, de cara a l’estiu. Barcelona. Edicions 62
VIOLANT i SIMORRA, Ramon (1997). El Pirineo español: Vida, usos, costumbres y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece. Barcelona: Altafulla
