La llegenda de les quatre barres de sang, que explica l’origen de la Senyera Reial, rau en la memòria col·lectiva dels catalans juntament amb la llegenda de Sant Jordi i la troballa de la Mare de Déu de Montserrat. La primera és una llegenda importada que trobem a altres indrets d’Europa, la segona entra dintre del cicle de «les marededéu trobades», un gènere molt abundós també arreu del continent. Però les Quatre Barres o Pals de sang és una contalla diferent, perquè s’ha construït amb molts materials dispersos, alguns forasters, com la història del cavaller Galaaz de la Vulgata artúrica; altres propis, com el cúmul de llegendes que, per exemple, trobem incloses en El Llibre dels Reis.
En aquesta entrada anirem als orígens de les quatre barres de sang, però també coneixerem altres històries que s’explicaren de la Senyera Reial, d’escuts i sang, de llegendes fundacionals i d’antigues narracions populars.
I si voleu recuperar la primera part d’aquesta sèrie, on consultar la bibliografia, podeu fer-ho aquí:
Quatre barres de sang (I): Guifré el Pelós a les Gestes dels comtes de Barcelona
