La Pesanta: S’alimenta de vosaltres

La Pesanta. Il·lustració de Carles Hernández

Aquesta és una versió totalment nova de l’article de la Pesanta, una de les criatures més famoses del folklore català i internacional. Solament he mantingut la introducció, el títol i l’espectacular il·lustració que en Carles Hernández va fer-ne. Tota la resta és nou.

N’he triplicat la mida, de 3000 paraules a gairebé 7000; he millorat les referències, amb totes les que he pogut trobar, també les fonts originals i les fotografies que, com sempre, procuro que enllacin els temes dels quals parlo, amb els seus indrets i època corresponent. És, probablement, l’article més complet i detallat dels que s’han fet mai del tema, fora d’àmbits acadèmics.

De l’article anterior, publicat el 2018, no n’estava gens content i he decidit renovar-lo del tot. Com vaig dient, Llegendàrium és una feina que no és estàtica, és una feina en procés i, a mesura que va creixent, també els seus articles antics poden estar subjectes a canvis o reescriptures de zero.

Espero que en gaudiu, tant si veu arribar a llegir l’antic del 2018 (que he retirat), com si no.

*

Poques coses hi ha certes a la vida. Una és que tots hem de morir. La segona és que tots hem de dormir i somiar. La relació entre morir i dormir és molt profunda i, entre les esquerdes de la realitat, s’han escolat criatures que viuen de la nostra por ancestral a anar-nos-en al llit i no despertar mai més.

Quan dormim retornem al nostre estat primordial d’infants, és quan més indefensos estem, a la mercè de qualsevol que vulgui fer-nos mal. Quan dormim obrim una porta a un altre món que escapa al nostre control. Podem, o creiem que podem, dominar la nostra realitat desperta, tenim la percepció que decidim què fer cada instant de cada dia; però quan tanquem els ulls, i ens oblidem del què creiem tan cert, estem a la mercè d’allò que rau a les profunditats.

Ensumant el nostre rastre en el món dels somnis, travessant la frontera, lentament, pacientment, sense pressa, perquè sap que cada dia hem de dormir, hi ha una criatura tan antiga com nosaltres, que sap que quan dormim tornem a ser nens i aleshores estem a la seva mercè. No l’heu vist mai?

Ella és l’ombra de la cantonada que avança fins als peus del nostre llit, la que no ens deixa dormir i fa que necessitem narcòtics en el nostre cos, la que, quan tenim els ulls tancats i creiem que estem sols a l’habitació, s’ajup amb un somriure i ens mira de fit a fit, a un dit dels nostres ulls. I si despertem, no ens podem moure. Segur que ja heu vist el seu rostre. Perquè tots dormim i morim. I, digueu-me, quina diferència hi ha entre una cosa o l’altra?

Potser l’esteu veient ara mateix.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.