Encara no havia escrit cap ressenya d’un llibre d’en Joan Bellmunt i Figueras, malgrat que l’he citat nombroses vegades. Bellmunt, Creu de Sant Jordi el 2001, va escriure i publicar durant anys diversos llibres que parlen dels fets, costums i llegendes de tota la província de Lleida, de tots i cadascun dels 963 pobles que ha visitat, on hi ha realitzat més de 6.300 entrevistes. Totes aquestes visites i entrevistes les trobem en desenes de volums, dividits per comarca i poble, en el cas del Pallars Sobirà trobem la comarca dividida en tres voluminosos llibres.
Per exemple, un breu fragment d’Arcalís ens diu: «I si és cert que les noies per merèixer acudien amb il·lusió i esperança a l’aplec, no és menys cert que també hi acudien de tot arreu aquelles dones que volien tenir fills i no ho aconseguien, ja que hi havia la creença generalitzada que aquelles dones estèrils que el dia de l’aplec pugessin caminant al santuari i posessin els peus dintre els «socs» que per a aquest fi hi eren preparats, abans de l’any quedarien en estat de bona esperança».
En aquests llibres l’etnògraf nascut a Puiggròs, les Garrigues, fa una tasca impressionant i minuciosa, recollint no solament llegendes i costums, també recull refranys, cançons, partitures, tradicions religioses i laiques, contalles de persones vives o que van viure fa poc quan les va recollir, històries reals i anècdotes. Un autèntic tresor del folklore lleidatà. I és que per a qualsevol persona que vulgui apropar-se al folklore de Lleida com a província, l’obra de Bellmunt és obligada. Solament pensar en la quantitat d’hores, esforç i amor per la seva terra que va esmerçar en aquesta sèrie de volums ja impressiona.
En els tres volums del Pallars Sobirà parla de tots els seus pobles, alguns d’ells ja abandonats. D’Aidí a Vilamur, passant per petits llogarrets com Roní o viles més grans com Sort, la capital de la comarca. Tots els llibres de la col·lecció van acompanyats de fotografies, il·lustracions, còpies de gravats, per exemple de goigs. I totes van acompanyades de lúcids i molt intel·ligents comentaris, sempre tractant amb respecte les persones i les històries de les quals ens parla. A més a més, cadascun dels pobles l’acompanya d’una breu descripció física i geogràfica, el que fa que ens pugui fer el servei d’una «guia de viatge» curiosa, que va al cor dels pobles i dels seus canvis.
D’aquests canvis, per exemple els veiem a Farrera de Pallars: «Una altra de les realitats que avui han canviat és la transhumància dels pastors amb els ramats d’ovelles. El nostre comunicant –pastor– havia fet innombrables vegades la ruta de pujar i baixar de la muntanya amb el ramat. Actualment, ja transporten el bestiar amb camions».
Pel coneixedor del folklore català en conjunt i, en el cas concret del Pallars Sobirà, pel coneixedor del folklore pirinenc, és molt interessant comparar tot allò que recull Bellmunt i Figueras amb el que coneixem d’altres territoris catalans, aragonesos i occitans. Per exemple, fa poc publicava uns textos breus de tradicions d’óssos d’Àreu, que vaig extreure dels reculls d’en Bellmunt, però aquests textos seria interessantíssim comparar-los amb les tradicions d’óssos de la Catalunya del Nord, de l’Alt Urgell, del Ripollès o d’Andorra. Fet que tornarem a trobar en la ressenya del Pirineu Espanyol, d’en Ramon Violant i Simorra o d’El meu Pirineu, d’en Joan Lluís.
De Son, ens diu: «Si ara tothom acudeix al metge per guarir-se va haver-hi un temps que la gent d’aquesta contrada acudia pel mateix motiu al bruixot. D’aquests personatges, aquí a Son va haver-ne almenys un parell amb tanta anomenada que van atreure gent de totes les valls d’Àneu. N’hi havia un que tenia anomenada pel fet que quan un malalt arribava i es posava en contacte amb ell el sorprenia perquè li endevinava ràpidament la maura que patia…».
Seguiré publicant ressenyes d’aquesta sèrie de Fets, costums i llegendes, la següent segurament les dedicades a l’Alt Urgell.
