Octubre (II): Ritus de la Mare Lluna

Na Ruixamantells, esperit mallorquí dels mars. Al Costumari Català d'en Joan Amades

Avui, 24 d’octubre, la nit veurà néixer la Lluna del Caçador. En l’anterior article d’octubre us vaig parlar de la lluna d’octubre, de com dominava, segons la tradició, les set llunes posteriors. La Lluna del Caçador (Hunter’s Moon) és un terme tradicional del qual tenim notícia documentada d’ençà del segle XVIII, emprat sobretot per les cultures del nord d’Europa, per fer referència a la lluna plena que segueix a la Lluna de les Collites (Harvest Moon), de la que vaig parlar-vos en el quart recull de setembre.

La Lluna del Caçador també adopta aquest nom per un motiu més prosaic, però no menor ni casual. Com vaig avançar-vos en l’anterior article d’octubre, aquest és el temps quan s’aixequen les vedes i els caçadors tornen al bosc. També és el temps quan el mateix territori «caça» les ànimes dels vius, perquè com us vaig dir la tardor era el temps quan la gent començava a morir en major nombre, preparant-se per l’autèntic temps de la Cacera Salvatge: L’hivern. Encara avui, a les nostres societats modernes i tecnològiques, l’hivern és quan més gent traspassa. Torno a recordar les dites: «L’octubre tots els mals oculta», «Nafra de l’octubre, no es cura», «Vells i tarats, en caure la fulla, colgats».

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.