Octubre (I): Temps de caça i foscor

Llaurant amb bous a les afores de Terrassa. Al voltant de 1920

La terra és adormida. Té el ventre obert per les aixades, avui per tractors i màquines modernes. Perquè octubre és el temps de llaurar la terra i sembrar. Abans de sembrar, les tres llaurades prèvies que es feien eren anomenades «rompuda» o «guaretada», la primera, «binada» o «mantornada», la segona, i finalment la «tercejada». Servien per airejar la terra i solejar-la. Els homes i dones del passat temien que esperits malèvols entressin dins d’ella i l’habitessin, fent-la erma, doncs com és oberta pot ser posseïda.

Hi havia cançons pròpies de la llaurada arreu de les terres catalanes, moltes d’elles s’han conservat, tant la melodia com la lletra, sobretot a les Balears. Moltes tenien un valor protector. Es deia que, si no es cantava, la terra no quedava ben llaurada. Però d’aquests ritus per protegir i beneficiar la terra, per exemple enterrar-hi certs elements com ossos humans, en parlaré en el següent article d’octubre.

Enguany a Catalunya la gran majoria de les persones viuen aixoplugades sota un sostre i amb calefacció, però quan no era així el mes d’octubre era tractat com un dels més perillosos per la salut, perquè és un temps on abunden les pluges i comença el fred de veritat: «L’octubre tots els mals oculta», «Nafra de l’octubre, no es cura», «Vells i tarats, en caure la fulla, colgats» i així tenim un munt més de dites que mostren el caràcter poc amable del mes.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.