Si a l’anterior entrada de novembre vam parlar de creences i tradicions, en aquesta coneixerem personatges que típicament s’han caracteritzat com a presències del temps entre la tardor i l’hivern. Les seves històries, els seus atributs, enllacen amb el fred naixent i els oficis que es duen a terme en aquest temps. Aquí no tractaré dels esperits de principis de novembre, els difunts i els innocents, perquè ells ja gaudeixen de les seves pròpies entrades.
D’alguns d’aquests personatges del fred us n’he parlat en entrades pròpies, com la Molsosa, aquella criatura temuda pels carboners. O el Carmençó, el senyor de l’alta muntanya, que tenia cura de les cabanes de pastor quan aquests baixaven a la plana. En aquesta descobrirem personatges menys coneguts, la majoria d’ells no tenen nom propi i entren dintre de la categoria de dimonis de la terra, relacionats amb fenòmens naturals com la boira, el glaç, les tempestes o els vents del nord.
La personalització dels fenòmens atmosfèrics, plantes i animals és un procés conegut i estudiat arreu del món. En aquesta entrada coneixerem, entre d’altres, la masca occitana, la seva bruixa arcaica, esperit que podia esdevenir, com el nostre bruixó, terrible núvol de tempesta i pedregada; també parlaré dels dimonis de la boira de la plana de Vic, els de la tramuntana empordanesa o el dimoni que rau endins de les oliveres mil·lenàries de Tarragona i l’Ebre.
I si voleu recuperar la primera part:
