Quan penso en aquest ofici no puc deixar de recordar el llibreter de la Història interminable d’en Michael Ende, en Carl Conrad Coreander, el «guardià del llindar» de l’aventura d’en Bastian a Fantasia. A quants de vosaltres un llibreter, amb les seves recomanacions, us ha canviat la manera de veure el món i, a través dels llibres, viure la vida? Tot sovint s’entrevista a autors i, a vegades, als editors. A Llegendàrium hem tingut exemples dels dos casos. Però i els llibreters?
Són ells els que ens venen els llibres, amb els que establim una conversa, ens recomanen o ens guien entre tot l’oceà editorial i, en definitiva, els que es troben al final de la «cadena del llibre», just abans de caure a les nostres mans com a lectors. En el gènere fantàstic no és pas diferent, és per això que avui us porto una entrevista amb Gonzalo Rodríguez, el llibreter que està al capdavant de la llibreria Chronos, un llibreria independent, al cor de Barcelona, especialitzada en fantasia, terror i ciència-ficció, on tot sovint s’hi celebren presentacions de llibres, conferències i altres actes literaris.
Quins van ser els teus inicis com a llibreter?
He voltat força pel món laboral i vaig estar més de 20 anys en el món audiovisual. Després va arribar un punt a la meva vida que estava molt cansat de treballar pels altres i sempre havia volgut iniciar o crear alguna cosa meva, pròpia, que realment gaudís fent-ho i bé, el fet típic de «transforma la teva passió en la teva professió», i vaig pensar: «Hòstia, obrir una llibreria, de tema fantàstic, podria funcionar, podria no funcionar, com es fa això?» i em vaig apuntar a un postgrau en gestió de llibreries a la Universitat de Barcelona. Sí que és cert que és un diploma de postgrau, un curs, però em va donar una mínima base per poder conèixer com funcionava el mercat i a partir d’aquí… buscar local, treu els diners d’on puguis, distribuïdors i arrenca! I el veritable aprenentatge és estar assegut aquí des del dia u.
I quins aspectes volies destacar del gènere amb la teva llibreria?
A mi el gènere que més m’agrada és la ciència-ficció dura, la hard, sí, més Clarke, Niven, Benford, més… fa poc em vaig llegir el «Seveneves» d’en Neal Stephenson i per a qui li agradi aquest tipus de ciència-ficció és un llibre impressionant. Així que a banda del que és un fons de ciència-ficció, fantasia, alguna petita secció dedicada al cinema, sèries, videojocs, hi havia dos aspectes que per formació lectora volia destacar una mica més. Un la ciència-ficció més clàssica, fins i tot més primerenca, finals del segle XVIII, segle XIX, romanticisme… tenim en el fons això i tinc també, si poden triar, si saben que existeix… intento tenir un bon fons de fantàstic en català.
I en segon lloc bàsicament volia, per això la secció que veus de llibres del cinema i la del fons, que està preparada per fer cinefòrums, volia il·lustrar la relació d’aquesta literatura amb el cinema. Perquè hi ha moltes pel·lícules que vénen directament de llibres del gènere i és desconegut, molt sovint. Il·lustrar això, per una banda. I per l’altre les presentacions. I em vaig anar trobant, ja, des del principi, molt contacte amb editorial petita, que volia treballar el gènere, que està fent molt bona feina, com pot ser Orciny, Hermenaute, El Transbordador… Entre ells i jo s’ha creat com una mena de sinergia perquè clar, és molt difícil vendre literatura de gènere i suposo que, si ets petit, encara més. I tenir l’opció de tindre un altre punt de venda a Barcelona, només de fantàstic i on poder promocionar-te també i tenir els teus articles, doncs és beneficiós per tots.
Quina era la teva relació anterior, amb el gènere fantàstic i de ciència-ficció?
Jo sóc aquell prototip de lector que es va iniciar aviat, gràcies als meus pares, i que vaig trobar d’entrada Asimov, Bradbury, Poe, Tolkien, Lovecraft… I clar, jo crec que això és el que em va donar aquesta base que, d’alguna manera, vull veure com un petit «homenatge» cap a ells. Gent que s’apropa a la ciència-ficció per primera vegada, sense tenir gaire idea i es vol deixar aconsellar, potser és millor iniciar-se amb un clàssic i després veure com evoluciona al gust del lector mateix. La meva relació doncs, amb el fantàstic, ja ve de petit.
I quan feies cinema?
No, cap relació, perquè tot el que feia eren més produccions d’aquí, coses més normals, per entendre’ns, no vaig tenir l’oportunitat d’entrar-hi en produccions fantàstiques. Potser ara mateix està pujant una mica, com està passant amb la literatura… De fet ara hi ha una discussió amb això, jo et recomano el pròleg de «Bienvenidos al Bizarro», d’Orciny Press, on l’Hugo Camacho, l’editor, parla d’això, de la «gentrificació» del fantàstic.
I jo crec que gran part de la culpa d’això… mira, jo no ho veig com una cosa negativa, la té l’audiovisual, com molta gent, arran del fenomen de les pel·lícules del Senyor dels Anells, Harry Potter i la sèrie de Joc de Trons, l’audiovisual ha començat a beure d’això perquè abans no tenia els mitjans tècnics per mostrar-ho bé, i això no vol dir que tothom li agradi la sèrie o la pel·lícula i s’acabi comprant el llibre, però sí que vol dir que s’hi acosta, i a partir d’aquí ja no és només el llibre en el qual es basa la sèrie, sinó que els porta a altres coses que els hi poden agradar.
Certament el fantàstic avui és més «mainstream» que mai.
El friki avui dia ja ha perdut aquell punt pejoratiu, si li vols dir així, «d’etiqueta». Ja no ets allò de «ets una persona que llegeix i veu coses estranyes, i juga amb figuretes amb els teus amics, què esteu fent?!». Jo crec que tothom és una mica friki, jo sempre ho he dit. Aleshores, ara, aquest frikisme es veu com una cosa normal. O això és el que penso.
És un bon moment pel fantàstic, doncs?
Crec que sí, que és un bon moment. És un bon moment per això que et deia, perquè per una banda la gent ja no veu aquesta literatura com una mena de «ghetto» per gent «estranya». Perquè estan sorgint moltes iniciatives de petites editorials que estan apostant i estan fent molt bona feina, molts bons autors, molt ben editades, amb molta cura pel que fan; és un bon moment perquè per exemple, Nova, ha decidit apostar per una sèrie d’autors i d’edicions molt ben fetes i bé, la meva sensació és que sí.
Ara, dins d’aquest bon moment, la meva sensació és que, com a llibreter, jo et puc dir que segueix sent molt difícil vendre llibres. Ja et dic que això no és un problema del fantàstic, és un problema general d’aquest país, que no es llegeix prou. I no hi ha des de les administracions un pla lector ben pensat, ben organitzat, amb perspectiva de futur, que vagi a l’arrel de la qüestió, que són les escoles, que cada escola pugui tenir la seva biblioteca, amb el seu bibliotecari, que els nens tinguin accés a tot això. Jo crec que això és bàsic i això no es produeix, es fan pedaços i arribar a ser un lector amb unes mínimes competències, i amb gust per la lectura, si no hi ha un estímul a casa teva, és molt complicat realment, i això jo crec que les administracions hi haurien de posar fil a l’agulla d’una manera molt més seria que fins ara.
Hi ha aquí alguns llibres de Pedrolo que són ja d’aula, són per estudiants; ara en castellà, no ho sé, estic una mica desconnectat d’aquest àmbit. En tot cas crec que se’ls hi hauria de donar als nois alguna cosa que els hi fos més propera, perquè realment dubto que a un noi, noia, de 15 anys li incentivi gaire acostar-se a la lectura segons quins llibres, però no perquè no siguin bons, però sinó perquè el context en el que és mou el noi no crec que siguin títols que els hi facin agradar el gust per llegir.
A banda, comentant això que et dic, el món editorial és una mica boig, a un nivell de milers de títols, editats. Imagina’t! En un país amb un nombre de lectors tan baix, perquè s’editen milers de títols cada any, de tot. I jo realment fa tres anys que sóc llibreter, però encara no sóc capaç d’entendre com funciona aquesta mena de monstre que és el mercat editorial, entén-me, sí que sé com funciona en l’àmbit logístic, si vols, però no en l’àmbit de com se sosté.
Dins de tot això, no hi ha editorials o grups grans, especialment els grups grans, que prioritzin el fantàstic, excepte aquest cas, com et deia, l’aposta que va fer Nova, d’ençà que va entrar la nova editora, la Marta, que està fent molt bona feina.
I en català?
En català què hi ha? Les Males Herbes, la col·lecció de tants i tants anys de Pagès, la que porta el Munné-Jordà, i a nivell gran, poca cosa més. Només Random aposta una mica per traduir al català algun dels titols que millor funciona com són Joc de Trons, El Nom del Vent. però poca cosa més, dins dels grups grans no apostaran per això, jo puc entendre que ells es mouen per numeros i si realment els numeros no els hi surten, doncs res.
Hi ha gent que busca llibres en català. Tot i ser un fons minoritari, ja ho veus tu, veus la llibreria i tu veus el fons que hi ha en català i el fons que hi ha en castellà i no hi ha més. Potser se m’ha escapat alguna cosa, però realment no s’ha publicat gaire més. Però sí que és cert, no et diré a moltíssims, però sí a cert nombre de lectors, si tenen l’opció de triar, trien en català. No et diré que molta gent, però si que és cert que a un cert nombre de lectors, si tenen la opció, trien en català, no per res, a veure, hi ha que ho fa amb un cert punt reivindicatiu, però hi ha qui senzillament és un tema de costum, potser estàs acostumat a llegir en català.
Hem de pensar que la fantasia… el que hi ha ara respecte al castellà és molt poc, però és que abans era molt menys. Però a mi, per exemple, una de les coses que trobo a faltar, que hi havia en la seva època, és que els clàssics de la ciència-ficció els poguessis trobar en català, jo recordo que Clarke, Asimov, Ursula K. LeGuin, els podies trobar en català. Ara els pots trobar al Mercat de Sant Antoni o en llibreries de vell, poca cosa. Tens aquí a la llibreria, mira, algun Bradbury, algun Huxley, per cert la traducció del Bradbury del «Cròniques» és del Quim Monzó, boníssima… també s’ha fet molt bona feina des de Laertes, per exemple amb Lovecraft, que tenen aquest fons clàssic de llibres de fantàstic. Però és minoritari, no ens enganyarem.
Per anar acabant: Quines són les últimes novetats que tens a la llibreria i que recomanaries?
Novetats: Si t’he de recomanar tres llibres dels últims que ens han arribat en castellà, el primer seria l’últim títol que ha tret La Biblioteca de Carfax, «El Carruaje Fantasma», d’Amelia B. Edwards, que és un clàssic de terror, una editorial que ha sortit recentment, es dedica exclusivament al gènere de terror i estan fent molt bona feina. Un altre títol que recomanaria, l’ha tret Gigamesh, és «La guerra de las salamandras», d’en Karel Capek. I un tercer és l’altre clàssic, del Robert E. Heinlein, «Ciudadano de la Galaxia», que feia molt que no editaven res d’ell crec.
En català, de nou el mateix autor que hem dit abans, Karel Capek, amb «R.U.R. (Rossum’s Universal Robots)», editat per Les Males Herbes. Un Pedrolo, «Crucifeminació», que ha tret Orciny Press. I un llibre de microrelats, d’Edicions SECC, que és «Els híbrids minvants» de l’Edgar Cotes. Et podria recomanar molts més, perquè arriben coses que són molt bones, però així com a tria et diria això ara mateix.
Quina sensació volies que tingués el lector quan entrés a Chronos?
Volia que sentís que això, més enllà de ser un lloc on es produís un intercanvi comercial fos un lloc de trobada, un lloc on pogués venir i, a veure, jo evidentment he muntat un negoci, però també he muntat un negoci on vull compartir.
D’alguna manera jo crec que els que sentim passió per aquest tipus de literatura el que més ens agrada és senzillament seure i parlar, d’aquest autor, aquest llibre, i a mi una de les coses de ser llibreter que més m’està agradant és quan ve algun lector, algun client, algun amic i em diu: «Hòstia, no tindràs tal llibre de tal autor?» I no el conec i dic: «No, però m’ho apunto, perquè segurament si m’ho dius tu, serà una cosa interessant per valorar-lo i tenir-lo al fons».
I és molt agraït, tot i la precarietat del mercat del llibre… com a llibreter, és molt agraït quan ve algú a qui li has recomanat algun llibre i et diu: «Hòstia em va agradar molt allò que em vas recomanar, anem per un altre». Això és la més gran satisfacció d’aquesta feina, segurament.
