A Llegendàrium he parlat de dracs i serps moltes vegades. He parlat de la melodia retorçada de la terra amb el Drac de Vilardell, del Montnegre i Sant Celoni. Hem conegut l’enigma de la Víbria i la seva relació amb els corrents subterranis. Hem vist la imatge especular entre els homes i les grans serps, que habiten les coves de l’ànima, amb el Lluert del Coll de Canes.
Però fins ara no havíem anat a Ponent, on trobem una expressió única i terrible del Drac, lo Marraco, original visió lleidatana de la Por que devora la innocència i, alhora, la fa feliç.
On es pon el Sol: Lo Drach de Lleida
Aquesta bèstia va unida a la festa i la tradició de Lleida. Com a creació d’imatgeria festiva és relativament recent, del 1907. El seu origen com a fera popular lleidatana és incert, probablement molt antic, sempre relacionada amb altres personatges.
Al final de l’època medieval, el 1486, el Consell General de la Paeria de Lleida ordena solemnitzar les festes i figures festives, però, fins on sé, no apareix cap imatge o entremès especificat. Per què aquesta demanda de la Paeria? És possible que el poble fes sortir al carrer imatges festives, bèsties i gegants, sense cap ordre, sense cap llei. Potser, com va succeir a molts altres llocs de Catalunya i Europa, el Consell volia regularitzar i fer-se seves aquelles figures de desgovern.
