Dins la col·lecció Magic in History de la universitat de Pennsilvània, trobem títols molt interessants com aquest que ressenyo avui, Battling Demons: Witchcraft, Heresy and Reform in the Late Middle Ages –Lluitant contra dimonis: Bruixeria, heretgia i reforma a la baixa edat mitjana–, on el professor Michael D. Bailey fa un retrat del dominic i teòleg Johannes Nider –mort el 1438–, perseguidor de bruixes i heretges, com els hussites txecs. A Llegendàrium normalment parlo de bruixes i bruixots, però i aquells homes i dones que tenien la tasca de perseguir-los? Què pensaven? Com eren? Quin era el context social i psicològic que els portava a creure en el complot diabòlic i en l’estereotip de la bruixa? A Battling Demons, el professor Bailey fa un assaig breu però molt acurat, fruit de la tasca de dècades d’investigació.
Nider, nascut a Nuremberg, Alemanya, probablement va ser el teòleg més important del segle XV que va escriure sobre bruixeria. La seva obra més celebrada fou el Formicarius, escrit entre el 1436 i el 1438 i imprès el 1475. El cinquè llibre del Formicarius, De maleficis et eorum deceptionibus –Els maleficis i els seus enganys, també conegut com a Llibre dels maleficis i el Diable–, va ser una de les obres cabdals que van propagar i construir l’arquitectura del relat de «conspiració diabòlica internacional», juntament amb el Directorium Inquisitorum del teòleg i inquisidor gironí, Nicolau Eimeric. Malgrat que, a diferència d’altres inquisidors i teòlegs, Nider va intentar entomar les idees del vol nocturn, el maleficium i altres prodigis amb precaució. Ell va ser un dels autors clau en propagar la construcció moderna de la bruixeria, una bruixeria associada al pacte diabòlic, l’analfabetisme, la misèria i al gènere femení perquè, segons escriu Nider seguint un corrent de pensament de llarga tradició, les dones són més sensuals i, per tant, més proclius al pecat.