Inquisició i bruixeria a Mallorca –1578-1650–, és un assaig escrit per l’antropòleg i professor de filosofia palmesà Bartomeu Prohens Perelló. Prohens va dedicar la seva tesi doctoral a la bruixeria de caràcter africanista amb «Bruixots i libacions a esperits entre els wolof de Senegal», l’any 1993. Ha publicat articles com «El concepte wolof de la bruixeria» a Studia Africana. I també ha publicat més llibres relacionats amb la bruixeria de les nostres contrades, que ressenyaré més endavant, com «Caterina Floreta. Una bruixa del segle XVII», també amb l’editorial Lleonard Muntaner.
Fins fa poc els estudis sobre bruixeria a Mallorca i la resta de les Balears eren molt escassos, com també ho eren a València, Andorra i Catalunya, però aquest assaig de Prohens omple un buit amb el rigor de qui ho fa des d’un vessant antropològic i històric, però que resulta llegidor per a tothom qui vulgui apropar-se al fenomen de la bruixeria a Mallorca, perquè el seu autor no solament n’ha fet un recull, sinó que n’ha fet una interpretació amb l’òptica de qui sap tenir l’empatia necessària i els coneixements necessaris, més enllà dels que podem trobar en els llibres. L’autor del pròleg, el professor de filosofia de la Universitat de les Illes Balears, Camilo José Cela Conde, ho encerta del tot quan diu que: «Amb Prohens, duits de la mà, anem a fer un viatge tan interessant i misteriós com cruel. És la Mallorca de fa tres segles la que apareix a l’altra part de les planes, sí, però vagi vostè amb compte. Del que Bartomeu Prohens ens està parlant és, en realitat, de la natura de nosaltres mateixos». I el professor Prohens ho rebla amb la primera frase del seu pròleg: «El lector no trobarà en aquestes pàgines cap estudi historiogràfic sinó més bé etnològic».
