Enguany els estudis d’història de bruixeria a casa nostra es troben en un estat de revolució i aprofundiment constant, amb el descobriment de nous documents i l’exploració de vells arxius locals, professors com Delfi Nieto, Pau Castell o Agustí Alcoberro, estan portant les idees de la resta d’Europa a casa nostra d’ençà d’una dècada fins avui, amb investigacions pròpies i originals que donen una nova imatge, més detallada i subtil de la que teníem fins ara. Com a primera empenta que marca simbòlicament l’avenç en aquest sentit l’any 2007 va celebrar-se l’exposició «Per bruixa i metzinera: La cacera de bruixes a Catalunya», el catàleg de la qual també ressenyaré aviat, i de la qual l’exposició «Se’n parlave… i n’hi havie: Bruixeria a les terres de Ponent i el Pirineu» n’és una molt digna successora, centrada en el Pirineu lleidatà; així com el MOOG, curs universitari online, «Magic in the Middle Ages», de dos dels professors que he citat abans, també seria una bona mostra d’aquests vents de canvi que han arribat.
Però abans de la dècada dels anys 2000 els estudis de bruixeria a casa nostra eren molt escassos, centrant-se en estudis d’historiadors o aficionats locals, gairebé sempre seguint l’escola espanyola d’en Caro Baroja, tenint com a publicacions molt disperses en el temps el «Procés d’un bruixot», de Nolasc del Molar, o l’assaig d’Antoni Pladevall sobre la bruixeria a Osona. Alguns estudis, però, ja donaven mostres d’un nou interès i uns intents de canvi, empeltant amb aquest nou corrent historiogràfic que a Europa i als Estats Units s’estava donant d’ençà dels anys 80 amb investigadors com Michael D. Bailey. D’un d’aquests llibres «precursors» ja n’he parlat, «Les Bruixes al Pallars», publicat l’any 1999. Un segon llibre en aquest sentit és el publicat l’any 2000 per l’ajuntament de la capital del Baix Llobregat, «Bruixes a Sant Feliu de Llobregat. El procés a Blanca Bardiera (1578)», escrit per la historiadora, especialitzada en història moderna, Mercè Gras.
Publicat en el context d’una col·lecció monogràfica d’estudis socials i històrics sobre la dona a Sant Feliu de Llobregat, he trobat que «El procés a Blanca Bardiera» també trobava força connexions amb altres llibres que parlaven de la història de la dona en aquella regió de Catalunya, com els dos volums de «Les dones i la història al Baix Llobregat», editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’any 2002, on en un capítol anomenat «Eva entre les dones del Baix Llobregat durant la baixa edat mitjana», trobem un apartat de títol «Conjuradores, sortílegues, endevinaires, curanderes o bruixes: Formes alternatives de cultura i religiositat», on el doctor i catedràtic en història Luis Monjas Manso analitza diverses «visites pastorals» on trobem un estil de bruixeria, la baixmedieval, diferent de l’estereotip que ens ha llegat l’edat moderna i, sobretot, el segle XVII. Una visió històrica de la bruixeria molt més eclèctica, heterogènia, viva i desconeguda. D’aquest capítol de «Les dones i la història al Baix Llobregat», així com d’altres documents, us en parlaré en properes ressenyes i articles.
