«Un judici a la terra dels bruixots: La cacera de bruixes a la Vall Fosca 1548-1549» és un dels llibres imprescindibles sobre la bruixeria catalana. Però no és un llibre introductori o generalista. De fet no és exactament un assaig. El medievalista Pau Castell, un dels més importants especialistes del tema de la bruixeria a Catalunya i de qui ja vaig parlar-vos en un article, recull, tradueix i facilita la lectura d’un judici per bruixots a cinc persones, tres homes i dues dones, de Mont-ros, a la Vallfosca. La joia que és aquest llibre la podreu valorar quant més conegueu la bruixeria de les nostres terres, tant en l’àmbit popular com en el literari, el construït per l’Església i les institucions de poder durant segles.
Els pròlegs de Ramona Violant i el mateix Pau Castell són d’una claredat i una precisió excel·lents. Molt interessant és la proposta de Ramona Violant, quan ens diu que en el judici xoquen les visions populars de la bruixeria i la visió «construïda» que d’ella començava a fer-ne l’Església. Com ens diu després Pau Castell, començà a gestar-se durant l’edat mitjana d’ençà del segle XIII. Aquest vessant «diabòlic» i demonològic no s’ha conservat en el folklore popular sobre bruixes, que s’ha centrat més, com diu Ramona Violant, sobretot en la transformació en animals i el vol de l’esperit. L’ús de metzines –veneficium–, la capacitat de fer el mal a distància o l’atac nocturn a infants –maleficium–, com cruixir-los, emmetzinar-los o jugant amb ells a pilota, són elements populars que van anar barrejant-se i entrant en la concepció més culta i eclesiàstica.
