Llegendes d’homes llop i altres bèsties

"Monstre pelut a quatre grapes" al "Prodigiorum ac ostentorum chronicon", de Conrad Lycosthenes. Segle XVI

La gran majoria de tradicions tenen un o més grans mites relacionats amb l’home llop. Per citar-ne solament alguns, a França tenen la Bèstia de Gavaldà, Escòcia té el bondadós Wulver, a Suècia diuen que els sami poden tornar-te llop i convertir-te en un varulv, a Galícia tenen el lobisome i aquell pobre home anomenat Manuel Romasanta. Mites de canvia-formes trobem arreu, els pobles de Mesoamèrica tenen el nahual, el poble guaraní té el lobisón i els navajo els skin-walker. Als Països Catalans tenim rastres molt importants de l’home llop de nord a sud, com els que he tractat en anteriors articles –el Conjur de Lobàs a la Catalunya Nord, la possible influència de les lupercals a Barcelona–. El que no tenim és una «gran llegenda» de l’home llop, probablement perquè no hem pogut gaudir d’un estat al darrere que la promocioni per motius socioeconòmics, com sol passar arreu del món –la Bèstia de Gavaldà n’és un exemple de llegenda turística–.

Però el que sí que tenim és moltes llegendes, algunes menys conegudes d’altres més, éssers mítics i documents de folkloristes que, fins a temps ben propers, asseguren que hi havia gent que canviava la seva pell amb la bèstia i els hi posen nom i cognoms. En aquest article parlarem d’algunes d’aquestes memòries del poble. Preparats per escoltar la cançó que criden les bèsties?

A la mà del llop sempre hi ha foc.

Dita popular, recollida per Joan Amades

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.