Les celebracions del llop: Lycaea, Lupercals romanes i processons a Barcelona

Les Lupercales (1737), d'Edme Bouchardon
Les Lupercales (1737), d'Edme Bouchardon. Visió molt idealitzada, al segle XVIII aquest estil de festes romanes cridaven molt l'atenció a la societat absolutista

Seguim la sèrie d’articles que va començar amb: L’home llop a Catalunya (I): El conjur de Lobàs

Lycaea: El frenesí i l’èxtasi del doble

L’inici del mes de maig era el temps en que els Arcadis de l’Antiga Grècia celebraven la Lycaea o Lykaia, un festival anual nocturn que es remuntava a temps anteriors als mateixos grecs com a cultura. Durant la nit, nois joves celebraven sacrificis d’animals i d’humans, banquets caníbals i trànsits que els «transformaven» en llop enmig d’un violent èxtasi. Segons Plató en els seus diàlegs de la República, els homes joves d’un clan particular es reunien cada nou anys a la Muntanya Liqueos –Lykaion, la Muntanya del Llop– per a realitzar sacrificis humans. Es sacrificaven animals i, dins les entranyes d’aquests, s’hi barrejava un sol tall de carn humana, d’un humà que havia sigut sacrificat prèviament. Aquell que es menjava el mos amb carn humana es transformava en llop durant un cicle de nou anys. Moment en que tornava a la seva forma, si no havia tornat a menjar carn humana. Si queia en aquesta temptació era castigat a romandre en la seva forma de llop per sempre més, posseït per la fúria d’una sed de sang insuportable.

No hem de llegir les paraules de Plató literalment, car els ritus que es celebraven al cim del Liqueos eren del tot secrets i dubtosament Plató els coneixeria més que per rumors, a més a més que els utilitza a la República per satiritzar irònicament als tirans. Però, per altres autors i excavacions arqueològiques, sabem que els ritus que allà s’hi celebraven eren reals i es van succeir durant mil·lennis. Què s’hi feia? No ho sabem. Probablement, segons l’antropòleg Walter Burkert, implicava un ritu de frenesí i supervivència en què els efebs, nois adolescents molt joves, celebraven un ritu de pas cap a l’edat adulta on hi havia elements de dolor i resistència extrema, banquets orgiàstics, enginy i secretisme. Com tot el que cau sota l’espectre de persones joves se sol titllar a l’engròs de «ritu de pas», també hem d’agafar les paraules de Burkert amb precaució.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.