L’Hivernàs (III i final): Orígens de la Nativitat, els Pastorets i el Pessebre

Adoració dels Pastors. Matthias Stomer, 1632

Catalunya durant segles va ser una terra on predominava la religió cristiana, de denominació catòlica. El culte de les maresdedéu de Montserrat, de la Cinta de Tortosa o del Tura d’Olot, monestirs com Sant Benet, Poblet i Santa Maria de Bellpuig, llegendes com la de sant Narcís de Girona o santa Eulàlia de Barcelona, entre centenars o milers de sants, tradicions, llocs de culte i personatges, ens parlen d’un temps on la religió catòlica era la fe principal de les terres de parla catalana, on ho impregnava tot i dirigia el ritme de vida, el pensament i les relacions humanes. La importància històrica i sociològica del ritu llatí de l’Església de Roma és cabdal per comprendre la formació de la cultura catalana, tanmateix de les altres cultures que ens rodegen continuadores de l’Imperi Romà d’Occident.

Tant és així, que la majoria de celebracions catalanes del Nadal que han sobreviscut al pas del temps van lligades a aquesta cultura i pensament cristià, el cant de la Sibil·la, els Reis Mags, l’Advent i la Nativitat, els Sants Innocents, la Nit de Sant Silvestre, la celebració de Sant Nicolau i tantes altres, construïdes al damunt de celebracions i ritus precristians com hem anat veient en els darrers articles de l’Hivernàs o en els articles de la Castanyada.

En aquest article parlaré de l’origen de la tradició religiosa de la Nativitat, de l’Advent, la Missa del Gall, els Pastorets i els Pessebres vivents, tradicions totes elles entre populars i sagrades, encara ben vives avui.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.