No es pot parlar de les Guilleries sense fer referència al caràcter d’un territori que va ser feréstec, esquerp i allunyat de la civilització, on anaven a emboscar-se els marginats i els fora de la llei durant segles. Subcomarca natural entre La Selva i Osona, amb una ferma i marcada personalitat pròpia, avui les Guilleries ens són més properes per la xarxa de carreteres, per l’asfalt i les facilitats del transport modern, que sembla que facin més amable i accessible fins al racó més inhòspit del país. Però quan baixem des d’Osona carretera avall, fins a Sant Sadurní d’Osormort cap a Viladrau, per revolts cada vegada més humits i foscos, amb una vegetació que sembla que vulgui assaltar l’asfalt i esquarterar-lo, no costa gaire imaginar-se que aquell territori va ser un indret de bandolers i criminals, de bruixes i llegendes on es donaven de la mà realitat i fantasia.
Com és un territori amb llegendes i històries molt abundants, no puc dedicar-li solament una entrada, com he fet amb altres indrets, com el Montsagre de Paüls, la serra del Montmell-Marmellar o la Vallferrera, al Pallars. Tanmateix, algunes de les llegendes i personatges més importants del folklore fantàstic català –com en Serrallonga o en Rocaguinarda– visqueren per les Guilleries, així que aquí no els tractaré, perquè en faré una entrada pròpia. En aquesta primera part parlarem de sagnants crims i coves d’on sorgeixen els mals esperits, de misterioses llums i difunts que s’apareixen en un cicle que no acaba, de trobades amb estranyes bèsties, enfrontaments feudals i d’altres llegendes de caràcter humorístic, romàntic o indeterminat, de difícil classificació.
La segona part estarà dedicada, exclusivament, a narracions de bruixes i encantades i, també, a esdeveniments històrics relacionats amb la bruixeria, tant pel vessant osonenc a la frontera amb Sant Julià de Vilatorta, Tavertet, Vilalleons, Tavèrnoles o Folgueroles, com el selvatà, a Amer, Anglès, la Cellera o Santa Coloma de Farners. Probablement, n’hi hagi més de dues entrades.
Aquesta és un d’aquelles entrades molt llargues, farcida de desenes de llegendes i personatges. Partirem de la capital de les Guilleries, Sant Hilari Sacalm per, a poc a poc, pas a pas, endinsar-nos pels seus boscos i torrenteres, cap a Osor, Susqueda, Vilanova de Sau, Espinelves i Viladrau, a la trobada de fonts i coves, amb l’alè glaçat de les valls enfonsades on canta l’aigua i pots trobar-te amb el Diable, fins a arribar als alts prats, els cims i calmes on s’abracen la lluna i el boc.
