La Napa i la secularització de l’estereotip de bruixa durant els segles XVIII i XIX

El Roc foradat, o Roca de la bruixa Napa.

Parlar de Maria Pujol, de Prats de Lluçanès, és complicat. Primer, perquè és una dona real, però va acabar assolint el caràcter de llegenda. Segon, perquè tot el que sabem d’ella és ben poc i accedir als arxius originals és difícil. Però hi ha un tercer factor, més difícil de definir, més complicat d’explicar o entendre. I és que la Napa no té res a veure amb la imatge de «la bruixa», l’estereotip construït durant el segle XX: el de la dona, bondadosa i remeiera, injustament perseguida pels poders religiosos. Aquest és un estereotip del folklore del segle XX, que té tant de real com el de la vella malvada i infanticida, propi del folklore anterior al segle XX. El cas de la Napa té molta més relació amb el món del crim que amb la bruixeria… o no? Ho veurem amb els documents a la mà.

Maria Pujol, el personatge que els mecenes heu escollit per aquest mes de desembre, té relativament poc a veure amb l’estereotip dels segles XVI i XVII. Tampoc amb allò que pensem avui de les bruixes, per descomptat. La Napa –o, millor dit, el personatge que construí la veu popular al seu voltant– es troba en un impàs, segona meitat del segle XVIII. Una cruïlla, entre aquella bruixa que es transformava en núvol negre, donava galteres i xuclava els infants; i la secularització d’aquesta figura que, ja a finals del segle XVIII i, sobretot, durant el segle XIX, es repartí en motius folklòrics i atributs entre diferents personatges, com el saginer –que treia els untets, la sang i les entranyes, les freixures, dels infants, com les antigues bruixes–, l’home de la sangueta, el greixer, l’home del sac, el papu o, més endavant en el temps, les teories de la conspiració al voltant del satanisme. Figures i llegendes totes elles, traspassades i implantades en un context urbà, amb la mort progressiva i l’abandonament de la ruralia; deslligant-les de les creences que les sostenien.

És aquest un personatge fosc, fosc perquè és difícil afirmar-ne res amb rotunditat. En aquesta entrada parlaré del context històric, del segle XVIII català, del folklore del Lluçanès i de la transformació progressiva de l’estereotip de la bruixa cap a altres personatges nocturns i de la por.

*
Avís: En aquesta entrada es parla de crims reals i temes violents. Pot resultar desagradable per algunes persones.

Continguts:
Qui era Maria Pujol, la Napa?: les fonts judicials
Qui era Maria Pujol, la Napa?: les fonts de la tradició popular
L’estereotip popular de la bruixa a la Catalunya en el pas del segle XVII al XVIII
La bruixa en la tradició popular catalana del segle XVIII
La importància del canvi de legislació judicial durant el segle XVIII
Anàlisi de la llegenda i els documents judicials: el crim
Anàlisi de la llegenda i els documents judicials: els detalls
De l’home del sac a la bruixa bona: secularització de la bruixa durant el segle XIX i XX

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.