Ritus i tradicions d’abril (II): La mona i l’ou, ofrenes de Vida Nova

Mona antropomòrfica amb un ou a la boca. Una de les formes més antigues de mona. Al Costumari Català de Joan Amades

A Roma hi havia nombroses divinitats i esperits d’abril dedicats als ramats i a la reproducció del bestiar. Aquests cultes anaven acompanyats de l’ofrena de coques i pastissets, dels quals la mona de Pasqua o els panellets de Sant Marc podrien ser un record llunyà, entre altres dolços. Realment, com amb tantes altres tradicions veritablement ancestrals, desconeixem l’origen de la mona.

Solament podem fer-ne hipòtesis i rastrejar-les fins on sabem.

Mona de Pasqua clàssica. Font

Les primeres mones

Del segle XV valencià conservem un poema que canta a la Mare de Déu i diu: «vós deiunas contral satan quens mina ara paschau ab deu la dolça mona» –dejuneu contra el Satanàs que ens ataca, ara per Pasqua amb Déu (està) la dolça mona–, probablement una de les primeres referències conservades a aquest dolç. Monus és un terme romà que feia referència a un present, un regal o frena. Com ens indica l’especialista en religió grega Walter Burkert, ja els antics grecs s’oferien pastissos a l’inici de la primavera en les festivitats d’Artemis, la Caçadora.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

Si vols recuperar la primera part, segueix aquest enllaç:

Ritus i tradicions d’abril (I): El Regne dels Joves

Si vols llegir altres ritus i tradicions d’altres mesos, pots recuperar-ne aquí:

https://www.llegendesdecatalunya.cat/category/el-cicle-de-lany/

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.