La destral és, d’entre totes les eines de la humanitat, la més antiga. Les primeres destrals amb mànec que conservem són de fa més de 8000 anys, del 6000 aC; els materials orgànics, com la fusta, tendeixen a fer-se malbé i desconeixem si abans del 6000 aC existien. Però a les destrals amb mànec les precediren les destrals de mà o bifaços. El seu origen es perd en l’albada dels temps. Els primers bifaços van ser trobats a Gona, Etiòpia, i compten amb més de 2 milions i mig d’anys. Aquesta indústria lítica –de pedra–, l’olduvaiana, va ser la primera documentada de la humanitat i no va ser obra de l’homo sapiens, sinó de l’homo habilis, un llunyà avantpassat de la nostra espècie. Amb el temps s’anaren perfeccionant, fent-nos companyia en la fosca selva, quan les bèsties i el clima eren els nostres majors enemics.
A Europa una de les indústries lítiques més importants va ser la de l’acheulià, típica de l’homo erectus i molt més sofisticada que la dels seus avantpassats. Nascudes a Kenya, destrals acheulianes eren les que acompanyaven als primers colons que van viatjar milers i milers de quilòmetres fins a Europa i Àsia. Tant va ser l’èxit d’aquesta indústria, que a Europa s’associà al sílex, que perdurà amb variacions durant milions d’anys. Europa era un continent molt més fred que l’Àfrica i quan les pors eren salvatges i primerenques, la destral i el foc eren del nostre costat.