Introducció a la Castanyada (I): Els difunts en l’antiguitat romana

Memento mori. Mosaic de Pompeia. Museu Nacional Arqueològic de Nàpols. Aquest mosaic simbolitza la Mort com a gran "anivelladora", del nivell (libela) pengen els símbols dels rics (el porpra i el ceptre) i dels pobres (el bastó i la bossa de pidolaire). La calavera és al damunt d'una papallona (l'ànima) i una roda (la fortuna). Aquesta idea es mantindrà durant tota l'edat mitjana i l'edat moderna.

La Castanyada és una de les tradicions més conegudes i estimades de les terres catalanes.

Per molts catalans la flaire de les castanyes i el carbó, dels moniatos rostits i del vi dolç, són suficients per evocar el temps de les fulles vermelles i del fred suau, la tardor. L’època on tot s’alenteix, on els esperits recorren els camps segats i llaurats, esperant habitar la llavor. I també és el temps quan els dimonis de l’hivern aguaiten entre la fronda. Quan els xiuxiueigs del bosc mullat i les cançons de fum que canten les xemeneies semblen apropar-nos més al món subterrani, on habiten les ànimes que truquen a la porta.

*

En els primers dos articles d’aquesta sèrie coneixerem els processos històrics que van anar conformant aquesta tradició, tal com la coneixem avui. No són articles deterministes, estan oberts a hipòtesis i possibilitats perquè no sabem del cert com va transmetre’s la tradició de la Castanyada, però sí que sabem o podem intuir com va construir-se al llarg dels segles. Un procés que començà amb un substrat prehistòric, passant per les aportacions de pobles molt diversos de l’antiguitat, la forta codificació medieval i la reformulació de l’edat moderna.

Aquest que estàs llegint ara s’ocupa de com els nostres avantpassats es relacionaven amb la mort, així com de déus de l’Inframón, esperits de la llar, celebracions i ritus de la mort romans, una de les cultures que formen el substrat de la nostra. En el segon coneixerem la tradició celta de Samonios, cabdal per aquesta tradició, veurem com l’edat mitjana va canviar-ho tot i arribarem al segle XVIII, quan finalment trobem la Castanyada que coneixem i que ens és familiar.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.