L’Hivernàs (I): Esperits i criatures de la Nit de Nadal

El Mal Esperit de la Nit de Nadal en un romanç català vuitcentista

Avui coneixem el Nadal, el principi de l’hivern, com un temps amable per passar en família, d’escudella, regals, torrons i festes entranyables, quan no de buit consumisme, banalització i compromisos ineludibles. Però no sempre va ser així. El principi de l’hivern, el temps que va del solstici d’hivern fins al Dia de Reis, passant per Cap d’any, era vist com un temps fosc. Com diu el professor i folklorista Joan Soler i Amigó: «Tanmateix, hi ha d’altres éssers, que no són gens agradosos: Nicolau el Vellós, Perchta, Holla o Frau Holda… Cal no oblidar que és temps de bruixes, fúries i diables, esperits i ànimes en pena».

I, si prestem atenció, no és gens estrany. Un dels noms com es coneixia aquest temps a Catalunya era amb el d’Hivernàs, la personalització de l’hivern, també conegut en català com a Rei Hivern o el Vell Rei. Tot el costumari en va ple de referències a criatures, tradicions i ritus molt més foscos del que us podeu imaginar avui. Barbuts, cruels i generosos, ambivalents, perillosos, els esperits que personalitzen els aspectes del silenci i la foscor de l’hivern regnen durant aquests dies, on poden fer i desfer sense control esperant el temps quan, convertits en Ós, en Carnestoltes, en personatge ridícul, inofensiu i esperpèntic, seran vençuts, escorxats i llençats al Foc Nou del triomf de la Primavera.

En aquesta primera part coneixerem alguns d’aquests personatges i en la segona part els seus ritus, tradicions i costums, alguns d’ells remeten a temps precristians com les processons de l’Abat dels Boigs que es duien a terme arreu de les terres catalanes, les tradicions de la nit de Sant Tomàs, quan a Catalunya es deia que regnava la foscor absoluta i el Mal s’havia de conjurar, la de Sant Nicolau quan sortien monstres a devorar nens al toc de la Campana del Diable, les dels 12 dies d’abans de Nadal i els 12 dies de després, i la nit de Sant Silvestre, Nit de Bruixes per excel·lència, entre d’altres.

En la tercera i última part parlaré de tradicions populars cristianes com els Pastorets, el Cant de la Sibil·la o el Pessebre vivent.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.