Els gegants Regirarocs de Montserrat

Els Pallers de Montserrat

Fa temps, però no tant com us imagineu, el profund i fosc Avenc dels Pouetons, sota l’ombra de les Agulles i a prop de l’Era dels Pallers de Montserrat, era habitat per una família de gegants cruels i silenciosos. No us penseu que eren aquells gegants sorruts i sorollosos de les rondalles, que tenen nassos grossos i barbes espesses. Aquests eren gegants de l’ombra, gairebé el triple d’alts que una persona normal, però no gaire més. Prims i àgils, amb les seves llargues extremitats escalaven l’Avenc com aranyes. Comptaven amb el favor dels arbres i la roca, dels quals coneixien el llenguatge; i s’amagaven entre la fronda, utilitzant la nit per robar, assaltant casses aïllades i parant trampes als carruatges. Els seus mètodes eren juganers i sàdics, perquè veien els humans com coses petites i maldestres. Guardaven entre els seus secrets una rancúnia antiga contra els humans, cada dia més violenta i crua.

Aquests gegants eren anomenats els Regirarocs per la gent que vivia a les faldes de Montserrat i a la plana de Manresa, però ningú sabia quin era el seu nom real, perquè feia temps que s’havia mort l’últim padrí que coneixia la llengua dels gegants, que és una varietat més antiga i estranya del llenguatge dels arbres i la roca. Els anomenaven així perquè es feia córrer que, quan hi havia qui coneixia el llenguatge dels gegants, aquesta família ajudava als humans a artigar el bosc, convertint-lo en boïgues conreables.

Amb el fort pendent de Montserrat la terra era difícil de treballar, així que l’aliança amb els gegants va ser cabdal. Ningú sabia d’on venien, però sense la seva ajuda no s’hagués pogut dialogar amb el territori. Humans i gegants van construir feixes i van aixecar bancals, van remoure la terra i van arreplegar-ne tots els còdols i rocs que feien nosa a l’aixada i al bou. D’aquí venia el seu nom: Els Regirarocs. Però un cop feta la feina els vilatans van anar oblidant-se de la vella aliança i, malgrat les advertències d’alguns avis i àvies, el jovent se’n enfotia d’ells. No la veien necessària i deien que allò dels gegants era cosa de vells. I aleshores, com és natural, van tornar a les Velles Costums: Caçar humans, tal com els humans caçaven llebres i guineus i les penjaven dels cairats.

Els masovers malvivien neguitosos i els que van poder abandonaren les seves llars mil·lenàries. Res era segur, ni el camí ni la foguera. Quan trobaven cossos penjats dels arbres, esgarrapats i pelats com un conill, sabien que eren els Regirarocs. Un carruatge trabucat pel camí, amb un reguerot de sang que s’endinsava dins el bosc, era l’empremta dels Regirarocs, que s’emportaven els cossos cap a l’Avenc dels Pouetons per coure’ls en una gran olla de ferro forjat i conservar-ne la calavera com a trofeu. A poc a poc van anar baixant de la muntanya, cada dia més atrevits i més nombrosos, fins que un juny van robar tota la collita de blat dels camps que estaven més propers a la serra. Van batre’l i amb la palla van fer sobre la muntanya tres pallers altíssims, tan alts que ombrejaven els camps, impedint que les llavors rebessin la llum del sol i hi creixés cap cereal.

Tanta era la por que els hi tenien que per setembre, un dia de Sant Miquel, es reuniren tots els batlles, dames i prohoms principals de les viles dels voltants de Montserrat per debatre com poder foragitar-los i llençar a terra aquells pallers. Van decidir contractar un grup de mercenaris ferotges, però després que pugessin per les muntanyes no van saber-ne res més. A continuació demanaren ajuda al Rei i al bisbe de Manresa, que envià un grup de ferms soldats, armats amb pistoles, trabucs i llances. Però la muntanya se’ls empassà com abans ho feu amb els mercenaris. I mentrestant els gegants seguien atemorint la muntanya i foragitant les persones que hi vivien.

Havien jurat la guerra total als humans.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

Què és un gegant?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.