Gats. Moixos. Els reis d’Internet. Amos de totes les portes. Viatgers entre mons. Les ànimes bessones de moltes persones. Protagonistes de rondalles, antagonistes de Déu i el Diable, aliats de bruixes i bruixots, protectors de l’ànima de la llar. Hi ha qui se’ls estima, hi ha qui els detesta i també hi ha qui ni una cosa, ni l’altra. Però tothom sap reconèixer-los molt fàcilment. La mainada imita els seus miols i els dibuixa en els seus somnis. Dormen a la falda dels adults, bressolant els nostres moments de felicitat. Han sigut els nostres amics, companys i confidents, en els moments més alegres, també en els moments més durs.
I ells ens observen, sempre enigmàtics i lliures.
*
En aquesta primera part parlaré dels seus orígens; de la relació entre els gats, el diable i els sants; dels gats en temps de Carnestoltes, de balls, danses i cançons, de l’Hivernàs i de l’Abat dels Bojos; i, finalment, de tot un seguit de ritus, fetills i curiositats on el gat hi intervenia, de bon o mal grat.
En la segona i última part, parlaré dels gats, els fetills i les bruixes; de rondalles, faules i llegendes diverses on hi apareix, com la del Ferrer de Figueres o la famosa del Pont del Diable; de ritus de sacrifici i esgarrifoses pràctiques humanes amb gats; de refranys, d’anècdotes lingüístiques i curiositats històriques relacionades amb aquests petits felins que tant ens estimem.
