Folklore i llegendes de gats a Catalunya (I)

Estampa del segle XVII, posada a les cases per protegir-les de rates i altres plagues.

Gats. Moixos. Els reis d’Internet. Amos de totes les portes. Viatgers entre mons. Les ànimes bessones de moltes persones. Protagonistes de rondalles, antagonistes de Déu i el Diable, aliats de bruixes i bruixots, protectors de l’ànima de la llar. Hi ha qui se’ls estima, hi ha qui els detesta i també hi ha qui ni una cosa, ni l’altra. Però tothom sap reconèixer-los molt fàcilment. La mainada imita els seus miols i els dibuixa en els seus somnis. Dormen a la falda dels adults, bressolant els nostres moments de felicitat. Han sigut els nostres amics, companys i confidents, en els moments més alegres, també en els moments més durs.

I ells ens observen, sempre enigmàtics i lliures.

*

En aquesta primera part parlaré dels seus orígens; de la relació entre els gats, el diable i els sants; dels gats en temps de Carnestoltes, de balls, danses i cançons, de l’Hivernàs i de l’Abat dels Bojos; i, finalment, de tot un seguit de ritus, fetills i curiositats on el gat hi intervenia, de bon o mal grat.

En la segona i última part, parlaré dels gats, els fetills i les bruixes; de rondalles, faules i llegendes diverses on hi apareix, com la del Ferrer de Figueres o la famosa del Pont del Diable; de ritus de sacrifici i esgarrifoses pràctiques humanes amb gats; de refranys, d’anècdotes lingüístiques i curiositats històriques relacionades amb aquests petits felins que tant ens estimem.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.