Ritus i tradicions de febrer (II): Carnestoltes i les altres mascarades d’hivern

"En Capellut", el Rei del Carnestoltes de Castelló d'Empúries, el 1407. Font Pedres de Girona (enllaç a sota).

En aquesta entrada parlarem exclusivament de la festa de Carnestoltes. Començarem parlant de ritus i festivitats com les dedicades a Nerthus, Mare Terra germànica, o a Yngvi Freyr, del vaixell d’Isis i de ritus agraris d’inversió i desordre, on bàndols de bruixots s’enfrontaven als cels o davallaven a l’Inframón. També parlarem de les cavalcades salvatges, del significat simbòlic, religiós i social de menjar o no menjar carn i, en general, de la significació d’aquests temps on el vell rei de l’hivern ha de morir per tornar a renéixer el cicle vinent i donar peu a l’Any Nou. Totes aquestes festes no són l’origen del Carnestoltes, però formen part del seu substrat.

L’origen del Carnestoltes és medieval i cristià, entre els segles XIII i XIV. Veurem exemples d’aquests primers Carnestoltes rurals i populars, oposats a l’abstinència i purificació de la Quaresma. O els carnavals cortesans i de lluïment, amb elegants i espectaculars balls de màscares. A continuació, detallarem la història i evolució del Carnestoltes a Catalunya, d’ençà de les seves citacions a principis del segle XIV, fins a la seva prohibició per part del franquisme i la seva recuperació, mort el dictador. Aquesta història del Carnestoltes a Catalunya és salvatge i fa honor al sentiment i el simbolisme de la festa, ha estat moltíssimes vegades prohibida i perseguida, perquè el que s’hi duia a terme durant aquestes festes del passat no té res a veure amb les d’avui. Veurem què s’hi feia i com.

Més enllà d’aquesta història del Carnestoltes a Catalunya, també analitzarem diversos motius que envolten la festa, com la mort del rei, altres personatges que precedeixen al rei –del segle XIX–, l’enterrament de la sardina, el Dijous Gras o el Dimecres de Cendra. Deixarem pel mes vinent, el març, parlar en detall de la Vella Quaresma, la vella de l’hivern. Veurem com el Carnestoltes és una llarga lluita de prohibicions i retorns, una festa que està tan arrelada a l’inconscient popular que ha estat totalment impossible matar-la del tot. Com el mateix cicle de l’any, no s’atura mai.

Continguts:
Celebracions de l’Antiguitat com a ritu d’inversió i desordre
Carnestoltes medieval: la secularització de les festes dels bojos
L’Edat d’Or: el significat simbòlic de menjar o no menjar carn
Dijous llarder: el significat dels motius, personatges i escenes de la festa
Carnestoltes a Catalunya: primers testimonis documentals, del segle XIV al XVI
Carnestoltes a Catalunya: una llarga llista de prohibicions, del segle XVI al XVIII
Carnestoltes a Catalunya: de la transformació del segle XIX a la prohibició de la Dictadura

Primera entrada de febrer:

Ritus i tradicions de febrer (I): la Mare, llops, morts i purificació

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.
Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.