El gegant Farell de Caldes de Montbui

Paisatge amb Polifem. Nicolas Poussin. 1649. Inspirant-se en les Metamorfosis d'Ovidi, en l'Eneida i les èglogues de Virgili, Poussin ens mostra un retrat arquetípic del gegant: el gegant és la muntanya o la muntanya és el gegant, va armat o empra un arbre com a bastó, domina el paisatge i, alhora, n'és tan aliè com les mateixes muntanyes que, nogensmenys, poden davallar arrasant-ho tot.

Un dels gegants més coneguts de les llegendes catalanes és el Fort Farell de Caldes de Montbui, més conegut com, senzillament, Farell o Farellàs. Va esdevenir tan famós que, amb el temps, va acabar per absorbir llegendes i tradicions d’altres gegants, com veurem més endavant. Perquè, no pot parlar-se del Farell, sense parlar de la confusió que va fer-lo protagonista de la cançó del Gegant del Pi de Barcelona.

Peça clau de la cultura popular, és un dels primers gegants catalans en ser recollits del folklore oral i protagonitzar poemes i altres textos literaris, per folkloristes i autors com Maria del Pilar i Francesc Maspons i Labrós, Jacint Verdaguer, Aureli Capmany, Apel·les Mestres –o Apeles Mestres, com ell ho preferia–, Eduard Xalabarder, Climent Cuspinera i Joan Amades, entre d’altres.

Potser va ser Verdaguer el primer a deixar-ne constància per escrit, quan en els seus textos autobiogràfics anomenats per Josep Maria de Casacuberta, «Vespres d’espellofada», del 1870, ens diu que quan era petit els pastors li explicaven rondalles i cantaven cançons: «L’un parla de Joan de l’Ós, l’altre del Farell de la Muntanya, encara més valent, pus s’enduya cencers los pins a Barcelona, y en premi d’haver mort un gegant feren franch de drets lo carbó de rabassa». I el Farell és la base de l’Alcides de L’Atlàntida.

Verdaguer va néixer el 1845 a Folgueroles, a Osona, i per tant podem concloure que la llegenda del Farell era ben viva cap al 1850 i que la fama del gegant era estesa arreu, com a mínim, de la Catalunya central. Tanmateix, és molt probable que la llegenda sigui molt més antiga. Veurem, més endavant, com el poeta emprà la figura mítica del gegant de manera metafòrica en un poema propi de 1885, Lo Farell, i en altres poemes de la seva obra.

El 1964 la gent de Caldes de Montbui van dur a terme una subscripció de caràcter popular, en el setmanari Montbui que celebrava el número 1000, per reunir els diners per construir la seva parella de gegants, Farellàs i Guisla. En nou mesos van tenir-los reunits i van encarregar la parella a l’important taller El Ingenio, obrador creat el 1885 a Barcelona, per Benet Escaler. S’inspiraren en dues fotografies d’arxiu i representen, respectivament, el Farellàs i la primera baronessa de Montbui, del segle X. El Farell és, per tant, una figura molt estimada i recordada al poble.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.