Fantasmes vermells (III i final): Records del castell de Cervelló

Torre de l'homenatge del castell de Cervelló
Torre de l'homenatge del castell de Cervelló

Articles anteriors de la sèrie:

Fantasmes vermells (I): El romanticisme oblidat de Mas Pitarra

Fantasmes vermells (II): Seguint la crida de la deessa roja


El castell de Cervelló és un d’aquells indrets que ha sigut testimoni de tota la nostra història. Les primeres notícies que tenim d’ell és del segle X i les trobem en el «Cartulari de Sant Cugat», quan el castell era a la mateixa frontera amb els musulmans. Al 904 sabem que en ell hi residia el comte de Barcelona, Guifré Borrell, que reorganitzà el territori al voltant seu. El comtat de Barcelona fou conquerit pels francs al 801, deixant el Llobregat com a frontera amb els musulmans, ço és de suposar que el castell o el seu territori fou conquerit o bé per Guifré Borrell o pel llegendari Guifré el Pilós, el seu pare.

L’afany de Guifré Borrell per reorganitzar el territori sota la seva jurisdicció senyorial i la de l’Església, empresa que també va portar a terme el comte Miró durant el segle X, indiquen que és probable que ja en temps de Guifré el Pilós hi hagués en aquestes terres repobladors aventurers i aprisiadors, aquells que arribaven a terres ermes de frontera i les defensaven i cultivaven durant diversos anys, esdevenint propietaris de la terra «en franc alou», i per la qual solament havien de pagar el delme a l’Església. D’aquests colons aventurers inicials, a mig camí entre el guerrer i el camperol, s’esdevindran diverses nissagues pairals i masies que arriben fins als nostres dies, també a Cervelló.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.