Fantasmes vermells (II): Seguint la crida de la Deessa Roja

Santa Maria de Cervelló, de les seves escales mil·lenàries estant
Santa Maria de Cervelló, de les seves escales mil·lenàries estant

Venim d’aquí: Fantasmes vermells (I): El romanticisme oblidat de Mas Pitarra


De Mas Pitarra estant, podem esguardar l’ermita de Santa Maria de Cervelló, una de les joies desconegudes del romànic català al Baix Llobregat. Hi ha dues maneres d’accedir-hi, per una antiquíssima escala treballada a la roca, a poca distància del mateix Mas; o des del modern aparcament, que comunica amb l’absis de l’ermita. L’escala de pedra vermella, com la mateixa ermita, el castell i les roques que els envolten, és el vell camí que els capellans que vivien al Mas havien de fer cada dia per celebrar les seves homilies. I encara més enrere en el temps, el camí que els peregrins havien de pujar, graó a graó, pas a pas, fins a trobar-se amb el seu déu i els seus avantpassats.

Penseu-ho quan pugeu aquests graons, gairebé esborrats pel temps: Quantes persones, abans que vosaltres, han fet aquest recorregut? Quins serien els seus noms i com serien les seves mans? Pujarien impel·lits per la crida de la deessa de la muntanya vermella, com si no fossin ells mateixos? Pujarien atemorits per les paraules d’un Déu estrany, totpoderós i sever? Farien aquest recorregut amb l’esperança de trobar guariment per algú estimat? Què en penseu? Què sentiu?

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.