Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana: Joan Soler i Amigó

Tot sovint us parlo d’en Joan Amades. Però més enllà del gran folklorista català, abans i després d’ell, també hi ha molts altres que han fet una gran feina. D’ells us n’he anat parlant, de Maria del Pilar Maspons i Labrós i el seu germà. D’Aureli Capmany. D’en mossèn Alcover a les Illes Balears i Enric Valor al País Valencià. Us he parlat d’en Ramon Violant i Simorra i la seva filla, Ramona Violant, de qui vaig ressenyar el seu La rondalla i la llegenda. També d’en Josep Romeu i Figueras, amb estudis com el del Drac del Coll de Canes o del Comte Arnau i la formació del mite. I d’en Joan Bellmunt, que incansable va recórrer tota la província de Lleida dels Pirineus a la plana i més enllà, llegant-nos una llarga sèrie de volums lleidatans poble a poble, amb un esforç minuciós i apassionant.

Tots ells i molts altres són els responsables de què avui conservem tot el que tenim. Com aquells que senten la crida del territori, van estar sovint enfrontats a dificultats socials i culturals, com el franquisme o la persecució de la llengua i cultura catalanes; el menyspreu social cap a les tradicions, llegendes i rondalles; el seu buidatge, “folkorització” i comercialització posterior; o, finalment, la pèrdua progressiva de totes elles, arrossegades per la pèrdua dels oficis tradicionals, la migració cap als centres urbans, el despoblament rural i la transformació vertiginosa de la societat a cavall dels segles XIX i XX, que donà llum a una nova tipologia de llegendes i mites.

Un d’aquests folkloristes imprescindibles de la nostra tradició és en Joan Soler i Amigó, qui ha publicat una llarga obra. A l’Enciclopèdia, com indica el seu nom, hi trobem per ordre alfabètic les principals criatures, éssers, tradicions impossibles però ben reals, paraules i fórmules màgiques, parèmies intrigants, oficis màgics i, en resum, el folklore fantàstic de totes les terres catalanes. Joan Soler, gran coneixedor del nostre folklore, les recull pensant en qualsevol lector, de qualsevol edat i nivell cultural.

Amb abundants referències bibliogràfiques i lligant unes entrades amb les altres, l’Enciclopèdia teixeix una gran teranyina de la qual pots agafar el cap d’un cordill i anar desfent-ne el cabdell, entrada a entrada, llegint-se d’una manera apassionant, descobrint materials que no coneixíeu o aprofundint en altres.

Aquesta mena d’enciclopèdies eren molt habituals a les llibreries durant els anys 80 i 90. Molts coneixereu El llibre de les Fades, il·lustrat per Alan Lee i Brian Froud, per dir-ne un exemple que estava a les estanteries de totes les grans superfícies i hipermercats dels 90. Llibres gruixuts amb il·lustracions espaterrants, molt ben editats per cridar l’atenció i amb portades que exercien un paper de reclam. Amb l’arribada d’internet aquests volums enciclopèdics queden més o menys arraconats, passats de moda, perquè és molt fàcil accedir al coneixement amb un clic, amb eines com la Viquipèdia i altres pàgines online.

Però l’Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana encara és ben útil, primer perquè molts materials que hi trobareu no hi són al web. En segon lloc, perquè no és tant un llibre “per lluir” com un volum pensat per donar a conèixer, per divulgar i que conté, d’una manera comprimida, tota la base de l’imaginari català amb molta informació narrada i escollida d’una manera sintètica. És a dir, que com a llibre introductori compleix la seva funció de manera ideal, sense barroquismes ni escarafalls, directe al cor de cada entrada. Si després voleu aprofundir més podeu cercar pel vostre compte en altres llibres, dels autors i investigadors amb els que he començat la ressenya.

Un llibre únic en llengua catalana perquè, a diferència de ser una obra generalista del folklore català, se centra en el seu apartat fantàstic.

En Joan Soler també ha publicat altres llibres com Les bruixes es pentinen, la primera ressenya que vaig publicar a Llegendàrium, cap a mitjans del 2017, que us deixo aquí sota. D’ell seguiré parlant a Llegendàrium, amb els seus llibres de Mitologia Catalana o Cultura popular tradicional.

Les bruixes es pentinen. Joan Soler i Roser Pubill

L’Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana pertany a la sèrie de llibres “bàsics” que estic publicant, que al final reuniré en una publicació i amb un apartat propi al menú. Altres llibres d’aquesta sèrie que he ressenyat fins ara:

La rondalla i la llegenda (Ramona Violant Ribera, 1988)

La mitologia i la seva interpretació (Joan Prat i Carós, 1984)

Fabulari Amades, Joan Amades i Jan Grau Martí, 1995

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.