Porto gaudint dels espectacles d’Excalibur fa molts anys, crec que la primera vegada que els vaig veure va ser a la fira medieval de Montblanc. No recordo quin any era, la veritat, però era un adolescent. Després els he vist a Besalú, Castelló d’Empúries i a molts altres llocs. Així que portar-los a les pàgines de Llegendàrium era un deute pendent amb el meu jo de l’adolescència, a qui li fa molta il·lusió haver pogut parlar amb ells. I també era un deute amb vosaltres: Havia de fer una entrevista a aquesta companyia, una de les pioneres a casa nostra d’espectacles històrics, medievals i de fantasia, que segueixen al peu del canó i que de ben segur molts coneixereu.
Sempre que penso amb les companyies d’espectacles de carrer itinerants, de vida nòmada, que creen ells mateixos els seus espectacles, que avui són aquí i demà allà, imagino aquelles companyies d’actors i duelistes, ballarins i il·lusionistes, saltimbanquis i menja-focs, dels segles XVI i XVII, que no responen a ningú que no sigui a ells mateixos, blasfems i llibertaris, alegres i provocadors, que viuen en llibertat de ciutat en ciutat, amb treball dur i l’esperit ardent i salvatge d’un temps que avui ens sembla perdut però que és ben present per qui el porta dins. Què no? El trobareu, per exemple, si presteu atenció als espectacles d’Excalibur.
Espero que vosaltres també pugueu gaudir-ne d’aquell esperit lliure quan els veieu actuar o, potser, també es deixi entreveure en aquesta entrevista. Atents.
Per a qui no us conegui, qui sou Excalibur i qui forma part de la companyia?
Excalibur som una companyia especialitzada en escenificar tot tipus de lluites i combats d’època. També espectacles de foc, tornejos a cavall i tot tipus d’events.
Sou una companyia pionera a Catalunya i porteu més de 16 anys. Com vàreu començar?
Concretament Excalibur té 18 anys. Vàrem començar a l’Inici de l’any 2000 quan un grup de gent de Besalú i col·laboradors de les visites nocturnes teatralitzades coneix al grup “Capa i espasa” de Figueres encapçalada per l’actor Àngel Amieva , que en aquell moment es dissol i alguns dels ex- membres s’ajunten amb aquesta gent de Besalú per començar una nova aventura.
Com a companyia capdavantera en espectacles històrics a Catalunya, com era l’escena quan vau començar i quina evolució ha tingut fins a dia d’avui?
En aquell moment, a l’any 2000 hi havia poquíssimes companyies que es dedicaven al combat medieval i teatre de carrer. Els mercats medievals varen començar a tenir un èxit enorme i se’n feien a tot arreu, inclús en llocs que poc tenien de medieval.
Amb el temps, cada cop més, han sorgit grups de teatre medievals, o de recreació medieval. Les fires i mercats no han canviat massa, només que hi ha hagut una davallada de mercats, amb la crisi i amb l’endeutament dels ajuntaments que eren i són els principals organitzadors d’aquests tipus d’esdeveniments.
Des de la vostra dilatada experiència, què creieu que es podria millorar en fires i festes de caire històric a Catalunya?
Sempre es pot millorar! S’ha d’aconseguir millorar. Això sempre ho tinc present com a companyia. I en quant a les fires el mateix. Es té tendència a fer sempre el mateix, amb les típiques paradetes que moltes vegades poc tenen d’artesanal, i a fer activitats molt similars. Ens queda molt per fer festes medievals com a altres països europeus, sobretot a França.
Montblanc, Castelló d’Empúries, Besalú, Espanya, Portugal… Heu treballat a gran quantitat de fires i festes d’arreu del territori. Que ens podeu explicar d’elles?
Bufff, cada una és un món. Sí que val a dir que hi ha fires més consolidades amb molts anys que es nota una trajectòria i un nivell i d’altres que són fires que han sortit amb la “moda” i en uns anys desapareixen.
Teniu alguna que tingueu en especial estima?
Evidentment per nosaltres Besalú és especial, ja que va ser on va néixer Excalibur i de on som la majoria dels components actuals de la companyia, tot i que hi ha gent de Girona, Figueres, Castelló d’Empúries… li tenim especial estima a Besalú.
També destaquem amb una estima molt i molt especial és Montblanc. Portem 15 anys consecutius actuant-hi 2 caps de setmana i són com una segona família. Cada any esperem amb candeletes la setmana de Sant Jordi per Montblanc.
Veus, parlant de fires, Montblanc és un d’aquells llocs especials que és molt diferent de la resta de fires i mercats, en gran part perquè tenen una trajectòria de 31 anys! Però crec que el secret és que han aconseguit involucrar a tot el poble. No només ho porta l’ajuntament sinó que hi ha una Associació que preparen durant tot l’any la festa, hi ha actes abans de la fira relacionats, com ara l’elecció de la princesa i Sant Jordi… És un altre nivell…. hi ha actes que poden arribar a ser 300 col·laboradors i voluntaris. És molt especial.
També hi tenim especial carinyo a L’Escala que ens ha acollit des dels nostres inicis fent lluites de gladiadors. I també ja més recent, a L’Estartit que vam començar-hi ja fa uns anys des del 2011 i que des d’aleshores hem tingut molt bona connexió amb l’organització i els tenim amb molta estima.
Ens podeu explicar anècdotes que hàgiu viscut durant tot aquest temps?
Bufff…. en podríem escriure una trilogia!!!! Són molts anys, moltes hores junts i milers de vivències. Una curiositat, relacionada amb Montblanc, quan hi vàrem anar per primer cop varem pensar que no tornaríem mai més, perquè es veia que eren molt autosuficients, tenien un munt d’actes … i mira , aquí estem 15 anys després!
Anècdotes ens n’han passat de tots colors, des de que just abans de començar un espectacle se’ns col·loqui un avi assentat a l’escenari en una cadira, a perdre part del material de la furgoneta i no t’adones fins a mig camí que vas amb la porta oberta, oblidar-te frases i improvisar i petar-te de riure, esperar que algú surti a escena i resulta que està fent-la petar alegrement i tu improvises una frase pujant de to cada cop més… Que un bagul es passi de pes per agafar un avió i per no deixar un casc a l’aeroport te l’enduguis posat a cabina (el Guàrdia Civil va riure molt). Podria dir-ne més però m’allargaria molt! jajajja
Amb tants anys com porteu, el públic us deu conèixer bé, heu arribat a conèixer el vostre públic?
Hem conegut moltíssima gent, tot i que a vegades fa ràbia no recordar-te de tothom, però és impossible! Trobem gent que ens ve a veure a tot arreu sigui al nord o al sud de Catalunya! També fa molta il·lusió quan trobes gent (d’aquests un munt) dient-nos, “és que cada any ens fem una foto amb vosaltres, des que la nena estava a la panxa! Ara ja té 11 anys!!!” I dius recoi!!!! També hem conegut moltíssim fotògrafs que ens venen a veure i ens delecten amb les seves fotografies. És difícil recordar a la majoria, però hi ha una gran grup d’habituals que sí que els tenim molt presents. Això fa que tota la feina, nervis i cansament valgui la pena només per veure’ls gaudir.
A més a més de fer espectacles medievals, toqueu altres gèneres? (foc, gladiadors, època moderna…?)
Sí. Majoritàriament la demanda general és Medieval, però també fem pirates, mosqueters, gladiadors, o lluites més modernes amb gènere fantàstic o el que calgui. El que ens agrada per sobre de tot és fer combat i així és com va començar la companyia una excusa per fer combat, vam crear un grup de teatre especialitzat en lluites.
Una part molt espectacular de la vostra feina són els tornejos a cavall. Quan veu començar amb ells i com treballeu aquesta part del vostre repertori?
Els tornejos a cavalls són espectaculars, ja que el sol fet d’haver-hi els animals la gent li encanta. Els espectacles són molt esgotadors ja que comporta molt de remenament, des de traslladar els animals, baixar-los i que es relaxin, donar-los beure i menjar, preparar-los per l’espectacle, escalfar-los, tot això sense comptar la preparació de material i música del mateix.
Vàrem començar gairebé a l’any 2007, teníem ganes de fer espectacles diferents i sense casi ni pensar-hi ens vam trobar amb 4 genets que tenien ganes de provar-ho, i vinga! Som-hi. Aquesta part requereix dedicació ja que els cavalls , cada un és un món. Durant tot l’any anem muntant i assajant amb ells, alguns ja són uns veterans i es pot dir que ho fan sols l’espectacle. Els assajos combinem la part de combat uns dies i un dia a la hípica amb els cavalls.
Heu escenificat alguna llegenda tradicional? I fets històrics reals?
Amb tantes actuacions i llocs diferents em costa recordar-ho tot. Nosaltres som més de inventar històries i escenificar-les, però hem actuat en vàries escenificacions de llegendes.
Ara que ho dius , una de les obres que vàrem escriure que era un fet real, era una història sobre els remences al Mallol, la Garrotxa.
Heu actuat a l’estranger? A on? Quines diferències veieu de les fires de l’estranger i les de Catalunya?
A l’any 2000 només començar vàrem viatjar a Turquia en un Festival de teatre, al cap de poc a Suïssa. Hem actuat amb vàries ciutats de Portugal sobretot. Normalment els mercats es solen fer més de tarda-nit, cosa que trobo molt encertada ja que les fires i mercats solen ser en èpoques de calor i el matí es fa bastant insuportable moltes vegades. Els llocs on es fan els mercats solen ser amb molt de patrimoni medieval, això els fa molt atractius. Les rues i “pasacalles “ solen ser molt més vistosos i organitzats que aquí.
Quina és la feina d’una companyia com la vostra? Com són els vostres assajos i entrenaments?
La feina que hi ha és moltíssima. Crear una idea, desenvolupar-la, fer el guió, assajar-lo, crear coreografies, i clar, tenint en compte que una temporada sol tenir uns 5-6 espectacles diferents a assajar, que és moltíssim.
Els assajos els fem durant tot l’any els caps de setmana que no actuem; divendres, dissabtes i inclús diumenges. En èpoques en que hi ha més tranquil·litat potenciem la base de combat i creem noves coreografies mentre s’estan gestant els nous espectacles. Quan es va acostant dates, els assajos solen ser una horeta d’escalfament i físic i llavors assajos de les obres amb guió i combats seguits. Però sobretot amb molta alegria, això és la base que aguanta tot plegat.
En espectacles com els vostres la seguretat deu ser un factor molt important. Com treballeu aquest aspecte?
Moltíssim!!! Per començar, els assajos i la base de combat ho és casi bé tot. Un ha de tenir molt de seny i el cap molt clar per començar a fer combat, l’altre és aprendre a fer caigudes de manera que no prenguis mal, tot és tècnica, les coreografies de combat i els entrenaments estem preparats perquè si un s’oblida d’un cop i no el para, l’altre és capaç de parar-lo sense tocar l’altre, ja que aprenem a no deixar anar els cops d’espasa sinó fer talls amb control de força. Els cops amb mà buida, o sigui, sense armes, per molt reals que siguin a vegades, mai en cap cas han de fer mal, (tècnica també) la majoria són simulats, sense contacte i alguns amb contacte, però controlats i amb protecció.
Sempre, sempre, portem proteccions a genolls, i colzes, en alguns casos esquena, malucs, turmells o altres, per evitar qualsevol mal major i protegir articulacions. Escalfament abans de començar qualsevol exercici o lluita.
Una altra factor molt important també, és tenir espases de qualitat. Que siguin lleugeres, per poder dominar bé, suficient dures com per aguantar bé els cops i suficient flexibles com perquè la fulla no es trenqui per la meitat en combat (cosa que seria perillosíssima). Aquestes qualitats en una espasa no es troben a qualsevol lloc i és difícil trobar una bona espasa per combat real o d’entrenament.
I sobretot, com he dit abans, seny! Molt de seny!
També heu participat en rodatges com el de Tirant lo blanch, de Vicente Aranda. Què ens podeu explicar d’ells? Algun del que vulgueu parlar en especial?
Va ser llarg i feixuc, tot i que sempre fa gràcia participar en algun rodatge. Va ser una manera de veure el castell de Sant Ferran diferent, vàrem passar l’estona tots els que érem allà, però la veritat és que els horaris fixats no varen coincidir amb res, es va fer etern a estones.
Com va ser la vostra participació a Joc de Trons?
Una sèrie tan famosa i estimada com Joc de Trons no podia passar per alt a ningú. Només una component de la nostra companyia es podia presentar, per disponibilitat d’horaris, i la van agafar. El seu paper va ser fer d’extra, i es pot veure clarament quan l’Arya està veient el teatre de la seva família, ella està just al seu costat. L’experiència va ser diferent. Els muntatges, l’atrezzo i l’organització és espectacular, al igual que el secretisme que hi havia al rodatge per no revelar cap detall de la temporada també era espectacular.
I, pel que fa a les històries que expliqueu, quines són les històries que heu vist que agraden més al públic? Com les escriviu? I com creeu els vostres personatges?
A dir veritat, la gran majoria de les nostres obres funcionen molt bé amb tota classe de públic. Sempre diem, si els nens no volen marxar, bona senyal!! Les obres sempre solen tenir acció i combats però també un punt d’humor per trencar agressivitat de les mateixes lluites. Francament, les obres que escrivim solen ser idees que ens van rondant pel cap, entre tots i llavors, escrivim la obra i creem els personatges segons els que som aquella temporada.
Moltes vegades sopant junts i desenvolupant idees… han sortit idees esbojarrades que han quedat plasmades a les nostres obres funcionant moltíssim. Val a dir també que un cop escrita, sempre s’acaba adaptant al posar-nos realment a assajar-la, que és quan moltes vegades et surten coses diferents .
Per acabar i per a qui us vulgui veure, quines seran les vostres properes actuacions?
Doncs ara mateix acabem d’arribar de la Vall d’Aran i de Terol. Aquest mes de Juliol ens queden unes quantes actuacions en festes privades, i llavors a l’agost ja arrenquem amb les visites nocturnes “Aquesta nit Besalú” cada dimecres a les 22 h, on podreu gaudir d’una obra medieval en viu, tot passejant per la vila de nit, acompanyats dels personatges més inversemblants.
Al Setembre comencem amb la fira medieval de Besalú el dia 1 i 2, seguim a Castelló d’Empúries el 7 i el 8, la fira de Pirates i corsaris de l’Estartit el 21,22 i 23 i altres actes que encara s’han de confirmar.
Igualment ens podeu anar consultant a la nostra pàgina web www.excalibur.cat o a la nostra pàgina de facebook .
Moltes gràcies!
