En Pere Xic: violència en les rondalles infantils catalanes

Jack el Matagegants. A El llibre de fades d'Arthur Rackham. Editorial Joventut, 1989

En Pere Xic, la petita rondalla catalana que ara us explicaré era molt popular en temps antics. Joan Amades la recull a Folklore de Catalunya de la veu de diverses informants, el 1918 de Maria Pujol de Castellar del Vallès, de Teresa Muntanya de Llers i el 1922 de Teresa Amades de Prat de Comte, Concepció Coll de Vic, Rosa Priu de Barcelona i de Pepa Mix, també de Barcelona.

Que estigués tan estesa pel territori, de nord a sud i d’est a oest, ens dóna una idea de la popularitat de la qual hauria gaudit. I, si us hi fixeu, veureu com totes les narradores són dones. També és habitual: dones de totes les edats –especialment dones d’edat avançada– són la majoria de narradores de les rondalles que recullen Joan Amades i altres folkloristes. Entre altres motius seculars i de tradició, el fet que en aquells temps fossin les encarregades de la mainada, d’explicar-los històries, de tenir-ne cura, de fer-los creure i transmetre certs valors, feia que fossin elles les principals guardianes que servaven rondalles per a les següents generacions.

Amb les llegendes, els fets curiosos i altra mena de narracions és relativament diferent. Trobem que la transmissió estava més o menys repartida entre homes i dones. Però amb les rondalles, no.

A diferència del passat, com tantes altres rondalles catalanes, avui En Pere Xic no és gaire coneguda. Avui, les narracions populars més conegudes a Catalunya són llegendes –Les quatre barres de sang, El roser de Sant Jordi, El drac de Sant Celoni…–, però no així les rondalles, que s’han vist totalment substituïdes per rondalles vingudes de fora –Blancaneu, Ventafocs– o creades en temps moderns per mitjans com el cinema –Frozen–, la televisió i sobretot, Internet i les xarxes socials. Els factors que van trencar la transmissió cultural d’aquestes rondalles són molts, alguns prou coneguts i estudiats: la desfeta de la Guerra Civil espanyola, l’abandonament del camp cap a la ciutat, la dissolució de les cultures locals i familiars, la persecució de llengua i cultura catalanes…

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.