Els golluts o Nans de Ribes: El reflex d’uns homes i dones oblidats

A vegades les rondalles no són fets inspirats en una realitat fugissera i imperceptible, sinó en una realitat que conviu al nostre costat. I tot i que sempre és així, quan és una realitat que enguany ens semblaria impossible, no sabem ben bé on acaba la llegenda i on comença la història. Si hi ha alguna diferencia entre ambdues, és clar. Aquest últim és el cas que us porto avui, el dels golluts o Nans de Ribes. Homes i dones que van patir una terrible malaltia, el goll, molt habitual en zones de muntanya fins fa quatre dies, per les raons que veurem durant l’article. Heu sentit a parlar d’ells alguna vegada? Podrien ser, fins i tot, avantpassats vostres. La seva història és la d’una realitat que pot ser horrible i terrorífica, pròpia de les històries per fer la Por, d’un temps de misèria i privacions, de fam i del desconeixement dels mecanismes secrets que regeixen la vida i la mort. Una història que ens parla de nosaltres mateixos com a comunitat i de tot allò que no volem veure.

El goll

La gutteria struma o, com es coneix a Catalunya, el goll, és una malaltia tumoral produïda per un creixement desmesurat de la tiroides, glàndula que tenim a la part anterior del coll, sota la laringe. Quan la glàndula tiroide presenta alguna deficiència, especialment de iode, pot començar a créixer i créixer, produint deformacions a tota la resta del cos, greus deficiències psíquiques i físiques, parla grotesca i un aspecte monstruós. Quan el tumor era escrofulós, és a dir, amb molts bonys i molt fina, era també anomenada «porcellana».

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.