El Tió de Nadal (II i final): mor el Foc Vell, neix el Foc Nou

Il·lustració de l'arrossegament del Tronc de Yule, al Chambers Book of Days (1832)

En el primer article dedicat al Tió de Nadal hem conegut diverses hipòtesis del seu origen i els compassos de l’antiga celebració, aquella que van recollir folkloristes com Joan Amades, Ramon Violant o Joan Soler. Les tradicions, els ritus, els costums, mai són estàtics, mai tenen una forma definida i fixa; al contrari, s’adapten als temps i als pobles o moren i desapareixen, a voltes del tot oblidats. En el cas del Tió de Nadal, el que vam veure en l’anterior article és la forma última recollida pels folkloristes de finals del segle XIX i inicis del XX. En alguns casos, com el de Violant, fins al 1948 encara perduraren algunes d’aquestes formes.

Però això no vol dir pas que, si anem encara més enrere, se celebrés així. Com se celebrava el Tió de Nadal a Catalunya en temps més antics no ho sabem, solament podem fer comparatives amb celebracions d’altres contrades, com el blukio deginimas lituà, pràcticament igual al nostre tió, amb garrotades incloses, el Yule Log anglès o, sobretot, les celebracions occitanes del tronc de Nadal, que vam conèixer en l’anterior article. En aquesta segona part parlarem de totes aquestes celebracions, de la relació amb l’Arbre de Nadal i l’arrossegament del tronc, de les cendres que protegeixen i de la baixada del Foc Nou, del naixement del Sol i l’esperit de la llar. Entre altres temes simbòlics i màgics que embolcallen aquesta celebració, avui tan estimada per la mainada.

Si voleu recuperar l’anterior article, seguiu aquest enllaç:

El Tió de Nadal (I): La renovació del foc de la llar

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.