El Tió de Nadal (I): La renovació del foc de la llar

"Fent rajar el Tió", segons una il·lustració al diari vuitcentista "La Llumanera de Nova York"

El Tió de Nadal i la seva celebració  ha sobreviscut ferma a la desaparició de la majoria de tradicions dels nostres avantpassats. D’una tradició familiar i íntima a una celebració col·lectiva, pel camí ha perdut elements i d’altres s’han transformat adaptant-se als nous temps. Així ha acabat per formar part del rerefons més entranyable de les tradicions de l’hivern de Catalunya, Mallorca i alguns indrets del País Valencià: probablement perquè es relaciona amb la mainada i les promeses d’un món millor, perquè les cançons i els jocs infantils a voltes han sigut refugis per pràctiques que antigament eren màgiques o tenien un valor sagrat.

El Tió és una d’aquestes últimes, una tradició íntimament relacionada amb els esperits que habiten la llar, especialment la llar de foc, el cor de la casa. Amb el seu ritu es renovava l’aliança antiga amb les criatures boscanes, renaixia el foc com el sol en el solstici, i la vida interna de la família anava al compàs de la melodia dels cicles de la terra.

 Il·luminant el camí en un temps de tenebres, l’Hivernàs, el pas de l’infant a l’adult era un any més, un cicle més, benvingut.

*

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.