A la primera entrada dedicada al Tió de Nadal vam conèixer els seus orígens, aquells que podem rastrejar amb documents escrits i que fan referència als primers testimonis del Tronc de Nadal europeu i al Tió català. Com vam veure, el Tió de Nadal forma part d’un conjunt de celebracions europees, que tenen a veure amb aquest Tronc de Nadal continental: és a dir, el Tió és la versió catalana d’aquesta celebració. En aquesta entrada coneixerem tradicions europees que formen part del rerefons comú de la tradició del Tronc de Nadal. Parlarem de celebracions com la de l’Arbre de Nadal, els focs comunals de bardissa, les fogueres del solstici o les falles d’hivern d’Escòcia o el Berguedà.
A continuació, anirem a diferents països i cultures europees per conèixer les seves versions del Tronc de Nadal, en alguns països com França, Bèlgica, Alemanya, Irlanda o el Regne Unit. La majoria d’elles són pràcticament les mateixes que el Tió català, però també coneixerem variants, algunes d’elles molt curioses. Cap a mitjans-finals del segle XIX, el Tronc de Nadal va anar morint arreu d’Europa, empentat per les calefaccions de gas i elèctriques, modernes. Deixarem pel següent article, el darrer, endinsar-nos en detall en la tradició catalana.
Continguts:
Orígens, llegendes i història de l’Arbre de Nadal
L’Arbre de Nadal i el Tronc de Nadal: comparativa estructural de tradicions
La tradició dels focs comunals: la Fia-Faia, el Clavie o el Montol
Celebracions europees del Tronc de Nadal: a les Illes Britàniques, d’Irlanda a Cornualla
Celebracions europees del Tronc de Nadal: a Bèlgica, França i la Bretanya
Celebracions europees del Tronc de Nadal: a l’Occitània i l’obra de Mistral
Altres celebracions europees del Tronc de Nadal: els bascos, els eslaus i els bàltics
Si no ho heu fet, recomano llegir la primera entrada per entendre millor aquesta:
Tercera i última part:
El Tió de Nadal (III i final): anàlisi de la tradició del Tió català
