La celebració del Tió de Nadal ha sobreviscut a la desaparició de la majoria de tradicions del passat. Malgrat això, per fer-ho s’ha transformat, pel camí ha perdut motius i elements, d’altres s’han adaptat als nous temps. Així, ha passat a formar part del rerefons més entranyable de les tradicions de l’hivern de Catalunya: probablement perquè es relaciona amb la mainada i les promeses d’un món millor, perquè les cançons i els jocs infantils a vegades han estat refugis per pràctiques que antigament eren màgiques o tenien un valor sagrat.
El Tió potser és una d’aquestes últimes, una tradició que probablement estigui relacionada amb els esperits que habiten la llar, especialment la llar de foc, el cor de la casa. I la vida interna de la família, que anava al compàs de la melodia dels cicles de la terra, quedava protegida. El tió il·luminava el camí en el temps on la fosca és més llarga, regalant els seus dons el dia quan el sol reneix. El pas de l’infant a l’adult era un any més, un cicle més, benvingut. Però també, darrere d’aquesta tradició s’amaguen altres costums, històrics, molt més pragmàtics i relacionats amb elements utilitaris, de la vida quotidiana. Els veurem més endavant. Quan les primeres calefaccions modernes, de gas, van començar a arraconar les llars de foc, el Tió va anar desapareixent de les celebracions de Nadal per, unes dècades després, retornar amb una nova formulació. També en parlarem.
Com descobrirem en aquestes tres entrades dedicades al Tió, el Tronc de Nadal no és una tradició única de Catalunya, també la trobem a l’Occitània, Alemanya, França, Anglaterra i altres contrades europees. En aquesta primera entrada, parlarem dels possibles orígens del Tió, n’analitzarem les primeres cites historiogràfiques a Europa i a Catalunya, on ja en trobem referències cap a l’any 1875. I hi trobareu altres testimonis del segle XIX o dels primers folkloristes que en parlaren, com Mestres, Boldú o Capmany.
Continguts:
Els focs sagrats de la llar a les cartes de Sant Bonifaci, segle VIII
Les prerrogatives medievals de la llenya: anàlisi d’una carta de 1184
La llegenda del ferrer Godwin i la Gesta Romanorum, segles XIII-XIV
Les primeres referències històriques al Tronc de Nadal a Europa, segles XVI-XVII
Algunes de les primeres referències històriques al Tió de Nadal a Catalunya, segle XIX
Un Tió de Nadal de 1895: el relat d’Emili Pascual, dels Hostalets de Pierola
Anàlisi de les memòries d’Emili Pascual
Els testimonis dels primers folkloristes: de Mestres a Boldú, entre els segles XIX i el XX
Segona part:
El Tió de Nadal (II): el Tronc de Nadal europeu i altres tradicions d’hivern
Tercera part:
El Tió de Nadal (III i final): anàlisi de la tradició del Tió català
