El Montcabrer i el Turó de l’Infern (II i final): Una trobada amb la lluna creixent

La Creu del Montcabrer ha patit incomptables desgràcies, naturals o provocades per la mà de l'home, durant la seva dilatada història de més de 500 anys
La Creu del Montcabrer ha patit incomptables desgràcies, naturals o provocades per la mà de l'home, durant la seva dilatada història de més de 500 anys

Venim d’aquí: El Montcabrer i el Turó de l’Infern (I): En companyia de l’arboç i la foscúria


Arribant a la petita esplanada que hi ha davant la creu les vistes són espectaculars: Als vostres peus veureu, a la vostra dreta, Cabrils, una mica més enllà els dos Vilassar i els dos Premià, més lluny encara el Masnou, fins a arribar a Barcelona; i a la dreta us queda immediatament a sota Cabrera de Mar i més enllà Mataró, una gran plana edificada i industrial. Davant vostre el mar, trobant-se amb el cel. Esteu mirant cap el vessant de solell, el més sec i dur de la serra. Cap a Argentona i el Vallès hi ha l’obaga, molt més fosca i amb una vegetació diferent. Si us hi apropeu al capvespre, el que és molt recomanable, veureu desaparèixer el sol sota el Turó de Lledó, a la vostra dreta, mirant cap a Vallromanes. Us trobeu amb la salvatgia i la foscor a la vostra esquena i un escampall d’estrelles sobre el vostre cap, rivalitzant amb l’estesa de llums fixes i mòbils que hi ha enfront del mar, ara una bossa de foscúria impenetrable que sembla que vulgui entrar a la terra i emportar-se amb ella, al seu ventre endins, llums elèctrics, ciutats de formigó i camins d’asfalt.

Hi ha qui diu que aquesta muntanya està especialment magnetitzada, a causa de l’orografia del seu interior i els seus corrents subterranis que arriben fins al mar. Jo això no ho sé, però quan vaig anar-hi la primera vegada, pensant ja en la realització d’aquest article, vaig trobar-me amb en Josep, un senyor gran vestit amb robes d’esport i malles, que feia anar un pèndol. Aquests pèndols que tenen una bola punxeguda al final d’una cadena i que fan servir els saurins. Vaig tindre una breu i agradable xerrada amb en Josep i em va comentar que estava cercant corrents d’aigua. Allò em va interessar molt així que vaig estar fent-li preguntes. El bon home va dir-me que és un veí de Cabrera de Mar, però que ara viu a Mataró amb la seva filla, que fa molts anys que passeja per la serra i que la coneixia com la seva mà. Segons ell, els corrents coincidien perfectament amb la disposició de les coves que han sobreviscut al pas del temps, perquè segons ell n’hi havia moltes més i en temps reculats hi havia torrents i rius que baixaven muntanya avall. I, el que és millor, que en certs punts del Montcabrer les brúixoles no acaben de funcionar bé. No sé si creure-m’ho o no tot plegat, però aquí ho deixo, per a qui li pugui interessar.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.