El Cabrer (II i final): El mal que fan els homes

Mossos d'esquadra fent proves de tir, al segle XIX

Aquesta és la segona part de la història d’un dels darrers bandolers catalans, Josep Serra, el Cabrer, que actuà principalment per la zona de l’Alt Berguedà, al voltant del Pedraforca. La primera part, Un dels últims bandolers catalans, la podeu llegir aquí.

Sempre contra el poder

En la primera part d’aquest article vaig comentar que el Cabrer era considerat, per la veu popular, com un lladre diferent de la resta del seu temps. Amb ell van ser executats altres cabdills de bandes que vivien en una zona ambigua entre les partides de carlins, de personatges perseguits injustament per la llei, aventurers i d’altres directament per ser criminals d’un salvatgisme terrible, com la banda coneguda com els «Rilis», una família molt temuda a l’Alt Berguedà per la seva crueltat.

Tal com diu el document de la captura del Cabrer: «De tres mesos a aquesta part van afusellats a Catalunya quatre cabdills carlins que eren ocults i feien de les seves. Els morts són el Bou, el Cabrer, el Caragolet i Carreró de Claravalls; més altres fins a catorze han tornat a França, no sense cometre abans alguns robatoris i assassinats.» Però el Cabrer va ser caracteritzat com algú gentil i pacífic amb els pobres i marginats, però despietat amb els rics i potentats. El romanç de cec ens ho descriu així:

El seu modo de robar

N’és un tant considerable:

en robava alguns rectors,

pagesos rics i senyors

i gent que no’ls feien falta.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.