La música s’estén des del cor de l’intèrpret a través d’ones invisibles que arriben al nostre. Qui no ha sentit, vibrant en un concert o escoltant un disc en la intimitat, que la música no és solament notes i melodies, si no onades que arriben fins a les costes del nostre interior més secret? Són com compassos de sensacions, imatges i símbols inefables que, sigui la tonada de l’època que sigui, parlen un llenguatge atemporal que solament es pot entendre sense paraules ni codis, amb els sentits que no tenen nom.
María Montes, amb el seu Sons de l’edat mitjana, ha portat a les nostres costes les onades d’aquella època reculada que avui dia és tan popular gràcies a sèries, fires, videojocs i novel·les. L’edat mitjana ens rodeja allà on dirigim la mirada, en la seva arquitectura, en la seva gastronomia i maneres. Però realment sabem com era l’edat mitjana? Què en sabem, per exemple, de la relació de les matemàtiques amb la música medieval o de l’avantguardista Ars Subtilior? I del somnieig fantàstic i revolucionari d’Hildegarda de Bingen? Tot això i molt més hem pogut escoltar al Sons, perquè si hem pogut aprendre i gaudir molt amb els seus convidats, encara ho hem pogut fer més tot escoltant amb el cor les melodies de fa mil anys.
Després de l’article del Sons de l’edat mitjana, avui parlem d’aquestes melodies amb na María Montes, la seva directora i presentadora.
Fa dues temporades que el Sons de l’edat mitjana s’emet a Catalunya Música. Permet-me començar preguntant-te, hi haurà una tercera temporada i quan començarà? A Llegendàrium l’estem esperant amb moltes ganes!
Doncs sí! Estic contenta de poder anunciar que els Sons segueixen una temporada més en antena! Començarem conjuntament amb la resta de programació de tardor de Catalunya Música, a partir del 4 de setembre.
Per si hi ha lectors que no coneixen el teu programa, breument, com el definiries i què ens pots explicar d’ell?
Els Sons de l’edat mitjana és un programa que originalment va néixer com a microespai, una petita píndola de tres minuts que s’emetia de forma aleatòria en diferents franges horàries de la programació de Catalunya Música. Allà es presentava un tema relacionat amb la música i cultura medievals, i s’acompanyava d’una banda sonora, dins les limitacions del format, és clar! Ara fa dues temporades, el programa va créixer al seu format actual d’una hora setmanal, però la idea segueix sent la mateixa: tractar la música i cultura medievals de forma que pugui connectar amb tots nosaltres, habitants del segle XXI.
Ets musicòloga especialista en cultures medievals i també violinista. Podríem dir, doncs, que la teva relació amb la música és d’allò més intensa. Parla’ns d’aquesta relació amb la música i els instruments i com vas començar a interessar-te per ella?
El cert és que la música m’ha acompanyat des d’allà on arriba la meva memòria. A casa, tot i no tocar cap instrument, sempre he sentit moltíssima música gràcies als meus pares i de ben petita vaig començar a estudiar violí al conservatori. Vaig compaginar-ho amb els meus estudis i vaig graduar-me en Magisteri Musical, i suposo que per aquesta barreja d’amor per la música i la història, vaig decidir llicenciar-me en Musicologia i estudiar el grau superior de violí barroc. M’és impossible imaginar-me la meva vida sense la presència constant de la música!
Toques en alguna formació actualment? Podem escoltar algun tema interpretat per María Montes?
Fins ara he tocat en grups d’estils bastant diversos, des de música antiga a rock, passant pel folk i fins i tot electrònica. M’agraden molts estils de música, diferents segons l’ocasió ho requereixi… Ara mateix no estic tocant en cap grup, però el cert és que sí que se’m pot sentir en gravacions de projectes amb els quals he col·laborat. Els dos últims, el disc Ouroboros, del grup de pagan folk Trobar de Morte i Fragments of love, life and war, de Der Blaue Reiter, un projecte de música industrial. Si remenes, alguna cosa més també podràs trobar…
I amb l’Edat Mitjana? Com vas començar a estimar aquesta època del nostre passat que, maldiuen, és tan fosca? Hi ha alguna peça musical, novel·la, pel·lícula, que t’hagi marcat en aquesta estima pel passat medieval? Hi estàs d’acord amb què és una època «fosca i terrible»?
Per suposat que no hi estic d’acord! O si més no, va ser tan «fosca i terrible» com qualsevol altre. Sempre dependrà d’allà on miris i en què t’hi fixis. A mi m’agrada veure-la com una època de construcció, d’imaginació, on tot estava per fer després d’un període de conflictes. I se’n van sortir prou bé!
I pel que fa al meu interès per l’època… doncs la veritat és que em costa trobar el moment concret, el «clic» que va fer que em volgués dedicar a això. Recordo, això sí, la fascinació que sempre m’han produït les pedres. Una visita a la cartoixa d’Escala Dei, al Priorat, quan encara no existia el seu centre d’interpretació ni s’hi feien visites -si més no, que jo recordi!-. Devia tenir uns 10 anys, i recordo córrer entre les restes del terra de pedra, envaït per l’herba. I imaginar-me com hauria estat allò, la vida entre aquelles parets, els noms dels que haurien trepitjat aquelles rajoletes vermelloses, l’incendi que les va destruir. Igual sona innocent, romàntic o fins i tot ridícul, però aquest tipus de sensacions són les que em mouen a estimar la història.
D’altra banda, l’art també ha estat imprescindible en el procés. Tenir contacte amb històries com la del rei Artur i la seva Taula Rodona quan ets petita i estirar del fil quan ets més gran… També les rondalles, les cançons, les llegendes del costumari català; arribar a la literatura medieval amb el Cantar del Mío Cid, el Tirant lo Blanc, els contes de Canterbury… han estat sempre descobertes plaents.
I si parlem de música, aquí tinc clars els dos discos que em van fer despertar del tot la curiositat: el Llibre Vermell de Montserrat que va enregistrar Jordi Savall –diria que n’he parlat a algun programa- i el disc Bestiarium: animals en la música medieval, de La Reverdie. De fet, si escolteu el programa, una de les peces que s’hi inclouen és la sintonia de sortida!
Tornant al Sons, el teu és un programa molt especial en l’horitzó radiofònic català. Un programa dedicat a la música medieval… desconec si abans hi havia hagut algun en català. Com va sorgir la idea de fer-lo i com van ser els seus inicis? Quina relació tenies abans de fer el programa amb la música de l’Edat Mitjana?
Gràcies per això d’«especial». No em consta que existís cap programa que tractés exclusivament el món medieval des de la vessant musical. Sé que la música medieval havia estat present en altres espais de Catalunya Música, per exemple, però mai de forma regular i com a nucli d’un espai. En el moment en què vaig presentar la proposta, jo treballava a Catalunya Música de feia ja un temps. A la música medieval m’havia acostat gràcies també als meus estudis al departament de música antiga de l’ESMUC, a partir dels quals havia decidit seguir indagant, i tot just havia acabat de cursar el màster en Cultures Medievals de la UB. Després d’haver tret el nas de manera intensa en l’edat mitjana, veia clar que hi havia un buit en aquest sentit. Que era una època molt àmplia, amb molta història, molta creativitat i que podia sorprendre, tant com m’havia sorprès a mi. Però veia també que costava que la gent s’hi acostés a aquest període. Vaig rumiar-hi, i així és com vaig decidir presentar una proposta petita, però amb voluntat de ser regular i diversa, de tres minutets setmanals temàtics. Aquests petits xips, el que a l’emissora en diuen «microtons», van durar dos anys. I la resta de la història ja la sabeu!
Tenies alguna inspiració radiofònica prèvia?
Si -a banda de la música- hi ha alguna cosa que m’hagi acompanyat des de que tinc ús de raó, seria la ràdio. Així doncs, pels Sons de l’edat mitjana no vaig prendre cap model concret, sinó que vaig imaginar com m’agradaria que fos un programa dedicat a l’edat mitjana. I suposo que tots els anys de sentir ràdio queden d’alguna manera, i de ben segur que hi ha vincles amb moltes altres produccions.
Al programa us heu apropat a la música moderna inspirada per aquella època on hem pogut escoltar Corvus Corax o versions de rock de clàssics medievals, passant per estudis de temes com la màgia i la bruixeria o el feminisme. Aquesta passió per l’Edat Mitjana i les ganes d’encendre la curiositat en l’oient és ben encomiable. Com seleccioneu i prepareu els temes?
Sempre intento que els temes tinguin alguna connexió amb l’oient, que no forçosament ha de ser historiador ni estar interessat d’entrada en l’època medieval. És per això que m’agraden els temes transversals, que desfan tòpics, que ens fan entendre millor la història, i també els misteriosos, els que fan riure,… alguns els busco, d’altres m’arriben. En tot cas, m’agrada ressaltar que, respecte als homes i dones medievals, no estem tan lluny com sembla. Una altra tècnica que faig servir és comentar possibles temes a tractar amb persones del meu entorn, i si els desperta la curiositat, endavant!
Hi ha algun d’aquests temes o personatges que t’hagi agradat especialment i per què?
Quina pregunta més difícil…! D’aquesta temporada, recordo haver gaudit molt amb el tema dels monstres. Figures estrafetes, que a nosaltres ens resulten gairebé còmiques, com els blemmyae, que deformen la idea d’ésser humà… Doncs bé, em va sorprendre molt una idea que va plantejar el doctor Gerardo Boto, en l’entrevista que ens va concedir. I és que els monstres medievals són el reflex imaginat dels límits del coneixement, on la imatge humana es deforma. I ara, la clau: què fem nosaltres, sinó, amb els nostres alienígenes? Fora dels límits del nostre món, figures antropomòrfiques, i de característiques amenaçadores. Aquesta connexió tan directa em va semblar tremenda! Pel que fa a personatges, Hildegarda de Bingen és ineludible, però també m’han fascinat històries com la de Margery Kempe, una dona a la què s’ha volgut llegir des de la malaltia mental, l’espiritualitat, la rebel·lió… En definitiva, cada tema i cada personatge, els gaudeixo a la seva manera. Per a mi, és el requisit imprescindible: allò que explico m’ha de motivar. Si no, millor dedicar-me a una altra cosa.
En l’escaleta del programa teniu seccions com El Prestatge, on recupereu gravacions molt interessants, l’Inspirats per l’Edat Mitjana, amb interpretacions més modernes dels clàssics medievals o La crònica, on vivim dramatitzats fragments de textos medievals catalans. Son seccions molt interessants que ens submergeixen de ple en l’Edat Mitjana.
Gràcies! A partir del setembre, arribaran novetats i alguns canvis. Esperem que siguin del vostre gust!
Personalment m’agrada molt El Prestatge i he de reconèixer que escolto amb delit les vostres propostes a la llista que teniu d’Spotify. Ens recomanes alguna interpretació o disc que no hagi aparegut al teu programa?
Un dels grups que van apareixent al programa de tant en tant és l’Ensemble Alla Francesca. D’ells, hi ha un disc que no he arribat a programar encara, dedicat a cançons d’amor franceses i italianes dels segles XIV i XV, D’amours loial servant. És viu, delicat i està molt ben tocat!
Al Sons de l’Edat Mitjana heu presentat personatges propis d’una pel·lícula com el trobador Guillem de Berguedà, heu tractat temes com els videojocs, els monstres, els fabliaux o l’altre món. Seguireu presentant-nos llegendes i misteris d’aquella època? Si és que es pot avançar, potser teniu algun misteri, ésser mitològic o llegenda medieval pensada o que us agradaria tractar la temporada vinent?
Estem treballant ja en els continguts que presentarem a partir del setembre i de ben segur que hi haurà personatges sorprenents i noves històries. De fet, fa uns dies va anunciar-se la descoberta a l’abadia de Melk d’uns pergamins amb notació medieval, i em fa il·lusió avançar que ja hem pogut contactar amb l’arxiver que ha fet la troballa i que ens n’explicarà tots els detalls! I pel que fa a temes, intentarem sortir fora de la zona de confort que suposa l’Occident medieval i acostar-nos a altres àmbits culturals. Un repte, però l’encarem amb ganes!
I, per sort, podem recuperar-los tots a través de les xarxes (més avall enllaço on podeu recuperar-los). M’agradaria acabar l’entrevista cedint l’espai a la música i al teu programa, així que quins dels programes que es poden escoltar a la xarxa recomanaries als lectors de Llegendàrium per iniciar-se amb el Sons de l’Edat Mitjana?
Jo potser recomanaria fer un tomb pels títols, i el que us cridi l’atenció, clic! Potser filosofia, vida quotidiana, espiritualitat, medicina, literatura…? Per ara, 60 programes per triar i remenar!
Ah! I a Llegendàrium sabem que t’agraden molt els jocs de taula. Recomana’ns un per aquest estiu!
Haha! Què espavilats! Tot un món, els jocs de taula! Doncs si marxeu de vacances, necessitareu algun que sigui fàcil de transportar, per tant… Un Sushi Go!, amb la seva llauneta metàl·lica, farà una sobretaula magnífica. Mecànica fàcil, apta per a tots els públics, que fa un joc ràpid i divertit. I si us agrada el menjar japonès, encara millor. Encert segur!
Moltes gràcies, María Montes, per la teva participació a Llegendàrium. Esperem tindre Sons de l’Edat Mitjana per molts anys més! És un programa ben necessari.
Gràcies a tu! Molts ànims amb Llegendàrium i bon estiu!
Si voleu llegir l’article del Sons de l’edat mitjana, seguiu aquí.
Escolteu tots els programes amb aquest enllaç al seu blog.
