Dracs, escrit per JR Despuig i Albert Tarrés i Figueras, és un suplement del mític joc de rol Aquelarre, creat pel barceloní Ricard Ibáñez; suplement que s’endinsa plenament en la història, els personatges, les llegendes i els mites de la Catalunya medieval.
Aquelarre, que va ser el primer joc de rol publicat a Espanya, va comptar el 1994 amb la primera versió de Dracs, escrita pel mateix Ibáñez. Enguany, l’editorial Nosolorol ha decidit publicar-lo de bell nou amb una edició de gran qualitat. Hi ha jocs de rol on el fet lúdic s’uneix amb la passió per la història i la llegenda, Aquelarre va ser un d’aquests casos d’ençà d’un principi.
Dracs va ser el primer llibre de rol centrat exclusivament en el Principat, en ell es descriu la seva composició territorial, senyorial i religiosa, se’ns parla dels principals personatges d’aquells segles, dels oficis del poble i de la seva rutina, de la seva manera de pensar i sentir; però també s’endinsa en el mite, en el corpus de creences medievals, populars i cultes, en totes aquelles que arribaren més o menys transformades a l’edat mitjana, provinents d’un passat remot. Una essència, la de la mentalitat medieval, que queda perfectament descrita i contextualitzada a Dracs, on els diables i les bruixes es donen la mà amb l’humil pagès i el savi alquimista.
Tant si sou jugadors veterans com si sou jugadors novells, Dracs i Aquelarre són una molt bona oportunitat per fer un exercici d’immersió en aquella època que ens precedí i que tenim més propera del que pensem.
Presentacions
Abans de començar, presenteu-vos als lectors: Quina és la vostra relació amb el món del rol? I amb l’escriptura? Heu publicat abans algun mòdul d’Aquelarre?
JRD: Doncs la meva relació amb el rol es basa en haver gaudit d’aquesta afició des de fa 25 anys. Ara, amb la publicació per part de l’editorial NSR d’un suplement del joc Aquelarre anomenat Dracs la meva esfera ha canviat una mica, he passat de consumidor a creador. La veritat es que aquesta és la meva primera publicació; Dracs ha estat creat a dos mans entre l’Albert i jo, i si exceptuem un mòdul publicat a la revista Nivel 9, aquest és tot el meu bagatge oficial. Després és veritat que si parlem de escriure, he creat moltes partides i campanyes de rol, però sempre han estat per jugar amb els amics.
ATF: Per la meva part, la meva relació amb el rol ve de lluny i de la mà d’un cosí meu que em va afegir a una partida de La Llamada de Cthulhu sense ni saber a que anava a jugar. Respecte l’escriptura, em va venir sempre a través del rol i en el meu cas, ja havia penjat al meu blog, Aquelarredvanced, algun mòdul per Aquelarre. Però el primer que em van publicar va ser al Dramatis Personae, un mòdul on introduïa SCIFI al mon d’Aquelarre (hi apareixien Predators i Aliens)
Si algú que està començant a llegir aquesta entrevista no sap què són els jocs de rol, com els hi explicaríeu?
JRD: Sempre m’ha semblat relativament difícil explicar com és un joc de rol. El meu consell sempre és: juga una partida. Te una certa similitud amb alguns jocs de taula que tan de moda s’estan posant ara.
Però per tenir-ne una idea diré que en una taula seuen els jugadors, normalment entre 3-5, junt a un Director de Joc. Aquest els hi explicarà una historia als jugadors i ells es veuran immersos en aquesta historia interactuant amb el món que els hi hagin presentat. Per fer-ho disposaran de una fitxa de personatge on es detallen les habilitats d’aquell personatge, perquè jugant a rol interpretes un personatge. El joc disposa de daus que serveixen per dirimir les accions dels jugadors: llençant un dau sabrem si has encertat la diana llençant un dard, o si has trobat un llibre antic a una biblioteca o si has esquivat amb el cotxe aquell esquirol que s’ha creuat la teu camí. Els jocs de rol tenen moltes ambientacions, et pots trobar dins el Falcó mil·lenari junt a en Chewbacca, o defensant en Frodo d’un Nazgul, o a la cort de Pere III el cerimoniós. Jugar a rol es per tots els públics, entretingut i divertidíssim, i a més a més, econòmic de jugar.
ATF: Jo ho intentaré explicar com quan la meva mare em va preguntar de que anava això quan va saber que jugava a rol (cal recordar que en aquells anys hi va haver el lamentable crim que va fer tant de mal a aquesta afició) Ens trobem una colla d’amics o coneguts al voltant d’una taula i el responsable de dirigir la partida ens planteja situacions que hem de resoldre com ho faria el personatge que interpretem, i no com ho faríem nosaltres mateixos. Pots trobar-te amb que el personatge que tu interpretes no sàpiga ni llegir, ni escriure, cosa relativament normal si estàs en una ambientació de la baixa edat mitjana per exemple, i que davant una situació que algú que si sap llegir ho resolgui de forma immediata i en canvi el teu personatge hagi de buscar una manera diferent de superar el repte que te davant… per jugar tens diferents eines com una fulla de personatge, llapis, goma i daus (molts jocs resolen la superació dels reptes sumant un indicador del que sap fer el teu personatge amb el resultat d’una simple tirada de daus)
I què és Aquelarre? I Dracs?
JRD: Aquelarre es el degà dels jocs de rol a la península. Jo diria que pràcticament és el primer i més important d’ells. Aquelarre es un joc basat en l’edat mitjana i centrat en la península ibèrica, però també es mou per tot el món conegut en aquella època. I Dracs és el suplement que hem creat amb l’Albert Tarrés que es centra en Catalunya. En les seves tradicions, llegendes, costums i història. I també hi inclou una sèrie de dotze aventures per poder jugar hores i hores.
ATF: Així com el Dungeons&Dragons és el primer joc rellevant de rol en el mon anglosaxó, Aquelarre ho és per als d’aquí. Va ser el primer i probablement encara sigui el més important, tant per veterania com per material editat. Dracs va ser el suplement que en Ricard Ibáñez, l’autor del joc i de molts dels seus suplements, va dedicar a explicar la historia, costums, tradicions, bestiari fantàstic i llegendes de la nostre terra i que anava acompanyat de la que per molts és encara una de les millors campanyes del joc. I Dracs és ara també el nou suplement per a l’edició actual del joc Aquelarre que hem escrit en Jordi i jo ampliant en molt tots els continguts del primer
Dracs i la mitologia catalana
Ara que ja hem passat de les presentacions, com us va arribar l’encàrrec de Dracs?
ATF: A les jornades DAU de Barcelona del 2013 vaig conèixer entre altres al responsable de l’editorial Nosolorol, en Manuel J. Sueiro. Unes setmanes i emails més tard va sortir la possibilitat de reescriure Dracs i aquí va començar tot. En part gràcies a que ja feia uns anys que m’havia fet una mica conegut en l’àmbit rolero d’Aquelarre amb la feina que havia fet de recopilació de tot el material descatalogat i del material escrit per molts dels aficionats del joc al meu blog
El primer Dracs, com heu explicat més amunt, va ser un SUPLEMENT escrit per Ricard Ibáñez, el mateix creador d’Aquelarre, el 1994. Com ha participat ell en aquesta nova versió?
JRD: Una part del material existent de Dracs es extret del antic Dracs, ja que nosaltres hem creat una re-edició del suplement. Per tant en Ricard ha contribuït força en el suplement. A més ens anava revisant tot el que escrivíem i ens va donar apunts molts valuosos, ja que ell es historiador i el creador del primer Dracs.
ATF: En Ricard ha estat present des del principi, quan es va demanar una proposta de continguts de la nova versió i fins l’entrega final del text. Ell ha anat revisant cada capítol a mesura que els anàvem entregant. També i tal com indica en Jordi, hi ha algun dels continguts que s’han extret del clàssic, com per exemple algunes criatures del bestiari que no es van afegir al manual bàsic del joc de l’edició actual. Vam rescatar les que s’havien desestimat en aquest manual basic i les vam adaptar a la nova edició i en vam afegir de noves. Això mateix també ha passat en altres capítols del suplement.
Pel jugador de rol veterà que conegui i hagi jugat a l’antic Dracs, què pot trobar en aquesta nova versió?
JRD. Aquest Dracs es tot el que era l’anterior Dracs i una mica més. Hem ampliat molta de la informació que hi havia al anterior: Llegendes, costums, historia, bestiari. I hem afegit una campanya completament nova per poder jugar.
ATF: Un cop desgranat que es va canibalitzar del clàssic per afegir-ho al manual bàsic actual, s’ha reescrit tota la part de context històric, s’ha explicat la realitat del territori a través dels comptats, fet que no s’havia explicat abans i en el nostre territori era molt important, revisat i ampliat la cronologia rellevant, ampliat el bestiari i les llegendes populars, revisat i actualitzat a la nova edició els costums i festes tradicionals, i s’ha fet una campanya de joc molt ampliada i totalment renovada respecte l’anterior però que per aquells que hagin jugat a la clàssica hi trobaran cosetes que els abocaran a recordar les seves millors parts.
A nivell de mecàniques del joc, quines aportacions fa a Aquelarre? Orgulls i pecats nous? Noves professions?
JRD. Dracs fa les seves petites aportacions al joc: Un encanteri nou (especialment pensat per el Director del Joc), bastantes criatures noves pel bestiari, una professió nova, una adaptació de les regles dels combats de masses i una aventura híbrida en format “sandbox” i “normal”. A més la fitxa de personatge en català.
ATF: A nivell de noves mecàniques de joc no aporta massa, cal recordar que el joc ja està en la seva tercera edició i que ja està pràcticament tot contemplat. Respecte a orgull i pecats, ja hi hagut varies de les publicacions de la tercera edició (que és on s’han aplicat) que han afegit nou material en aquest sentit. Si que s’ha afegit algun conjur nou (cosa ja molt difícil un cop s’ha publicat el Ars Malefica i el Daemonolatreia que van ampliar bastament aquest aspecte del joc)
Com heu abordat la feina de narrar la part d’història medieval catalana? Quin ha sigut el procés de la seva documentació i escriptura?
JRD. En gran part, intentes extreure la informació de les coses que llegeixes: llibres, novel·les i sobretot altres aventures que has jugat i dirigit dins del món de Aquelarre. No es una edat mitjana corrent, els nostres mites y llegendes conviuen amb les persones. La màgia es molt present al món. Sempre intentes fer un relat coherent d’aquella època.
ATF: Per la meva part amb moltíssimes hores a les biblioteques de la meva ciutat i alguna població dels seus voltants, consultant i contrastant dades en diverses publicacions tant en català com en castellà, així com algunes cronologies, alguna publicada a nivell europeu i en anglès. Una de les coses més complicades va ser trobar-me amb informacions contradictòries i dates diferents per a un mateix fet.
Quins autors heu consultat més per a escriure’l?
ATF: Tal i com em va advertir el propi Ricard Ibáñez, un dels més consultats entre el molts llegits ha estat l’Amades i el seu costumari i alguna de les publicacions que va fer després del costumari.
Van ser tants que crec que algun se m’ha escapat en la llarga llista de bibliografia que vam afegir al final del Dracs per fer-los justícia, ja que sense ells no hauria estat possible aquest Dracs.
I pel que fa a les criatures de la mitologia catalana?
ATF: Si ja abans l’Amades era dels més importants, en aquest sentit encara agafa més importància ja que pel que fa a la mitologia resulta ser l’autor de referencia per a la majoria del material publicat darrera seu
Hi ha alguna per la que tingueu una estima especial?
JRD. De les criatures que apareixen en el nostre bestiari, sens dubte, la Cocollona., autòctona de Girona i una llegenda que sempre m’ha agradat. També m’ha fet especial il·lusió incloure el nostre estimat Tió, com a criatura màgica del món d’Aquelarre.
ATF: La Cocollona per formar part de la meva mitologia particular des de ben petit a la meva ciutat i per que a diferencia de moltes altres criatures es essencialment bona. Però per motius ben diferents, els menairons que es van redactar amb l’ajuda d’un gran amic meu.
I alguna que no coneguéssiu i us hagi sorprès?
JRD. Quan l’Albert me’n va parlar, Els Meneirons. Son unes criatures meravelloses, que semblen transcendir territoris i cultures. M’encanten. I com anècdota explicaré que a última hora vàrem afegir el Tió com a criatura mitològica catalana, amb un toc d’humor al nostre Dracs. Un cop ja estava el llibre publicat, ens vàrem adonar que la imatge que acompanyava al Tió va caure de la publicació final i que no hi vaig posar una descripció física de la criatura: és a dir que no es va especificar que era un tronc de fusta… Per tant quan algú que no conegui el Tió llegeixi la criatura es pot pensar que es un home, un “tio” que després de picar-lo caga regals… Un ésser ben curiós.
ATF: El pare llop per que la recerca d’aquesta criatura i la seva historia va ser fascinant, no en coneixia cap de les particularitats de la seva història ni remotament, em va sorprendre per que després de tants anys de llegir i rellegir material em vaig trobar amb una que no en sabia absolutament res. També comentaré la Pesanta, de petit me n’havia fet una imatge que no correspon en res a lo que vaig trobar quan vaig fer-ne recerca, i he arribat a la conclusió que vaig barrejar alguna altre criatura amb aquesta i la idea que en tenia no tenia res a veure amb la que s’ha publicat. Afegiré també com a detall anecdòtic que vaig descobrir el teu treball quan vas fer una magnífica publicació on en parlaves a la teva plana.
D’entre les vint rondalles populars catalanes que conté el vostre llibre i que apunteu com convertir-les a partides, quines són algunes de les que heu escollit? I quin ha sigut el criteri d’elecció?
ATF: El criteri, encertat o no, va ser al final, mirar quines tenien més material publicat. Ens vam trobar que algunes molt conegudes per nosaltres, no tenien ni de bon tros el material publicat que d’altres que desconeixíem i així vam intentar equilibrar una mica el contingut respecte el territori del Principat. Alguna de les que vam afegir van ser la de les quatre barres de Catalunya, la de l’espassa de Sant Martí, la processo de les rates de Tarragona o una totalment desconeguda per mi com la del ferrer i les set marques. Cal pensar també que part de l’encàrrec de Dracs consistia en recuperar totes les llegendes del clàssic i reescriure-les ampliades i revisades. Ha estat tota una etapa de descobrir moltes histories molt maques de la nostre terra
Pel que veig Dracs, a més a més de ser un llibre de rol, també pot fer gaudir a tots aquells que estiguin interessats per la mitologia catalana i la història medieval. És així?
JRD. Nosaltres ens hem quedat molt curts en quan a mitologia i història medieval, perquè el concepte de Dracs és una cosa meravellosa: Pots viure aventures en primera persona dins de les pàgines de la nostra pròpia historia i conviure amb la nostra mitologia colze amb colze. Dracs es pot gaudir llegint, però sobretot jugant-lo. Per mites i llegendes la teva pàgina web! www.llegendesdecatalunya.cat . Ens tens a tots impressionats!
ATF: Dracs no és ni un llibre d’història ni un recull de llegendes, tan sols hi hem aportat tant com hem pogut per ampliar i enriquir el context històric i encabir-hi la nostre rica cultura mitològica i fantàstica en l’àmbit del joc Aquelarre. Ha quedat moltíssim més material fora que dins…es que no hi ha manual ni suplement de rol prou gran per incloure tant material com tenim a la nostre terra… Amb tot estic convençut que s’hi pot trobar suficient material com per que viure en primera persona hores i hores del nostre particular folklore, mitologia i historia medieval.
A més a més de Catalunya, heu abordat criatures i rondalles d’altres terres de parla catalana, com les illes Balears o el País Valencià?
ATF: En principi no, perquè l’encàrrec es limitava al territori del principat. Tot i això vam tocar una mica, tan a través del bestiari com les llegendes, alguna d’elles que eren conegudes en territoris que són dins del principat i el territori proper, com ara les actuals Andorra, Aragó, Catalunya Nord i el territori Valencià. Respecte les illes vam aprofitar algunes que havia redactat el propi Ricard en el seu Bestiarium Hispanae que també s’ha publicat recentment.
Aquelarre i els jocs de rol en català
Recordeu la vostra primera partida d’Aquelarre? Quina i quan va ser?
JRD. Va ser Aquelarre, com no podia ser d’una altra manera. Va ser durant una setmana cultural a l’institut. Jo deuria tenir 17 anys i un noi que havia vingut de Zamora, aquell any ens va dir si volíem fer una partida. Nosaltres érem un grup de 5 amics, per tant la mida era bastant adequada. No recordo ben bé l’aventura que era, però vàrem riure molt i molt. A partir d’aquell dia jugàvem junts a rol durant molts anys.
ATF: La meva primera partida d’Aquelarre va ser força més cap aquí que en Jordi, quan el joc ja es trobava en la segona edició. Si no recordo malament em vaig foguejar amb “Una noche el posada de Alvar el Honesto”, una aventura que es desenvolupa en una sola nit i que ja és possiblement una de les més jugades i estimades per tots els aficionats al joc.
Com a jugadors, quina és la campanya d’Aquelarre més llarga que heu jugat? Algun personatge d’aquells que sobreviuen partides i partides?
JRD. Home, jo les he jugades totes! Excepte les més noves, que estic esperant a veure si una ànima caritativa em deixa jugar-les en comptes de dirigir-les. La veritat és que la que vaig gaudir més va ser la de Dracs original. De fet el personatge que la va jugar va sobreviure a tota la campanya i resulta que ara ha decidit fer un “tomb” en aquest nou Dracs. Sóc un romàntic…
ATF: Per llarga en el temps, estaria entre la de Dracs i Ad Intra Mare. Lamentablement cap dels meus personatges les van sobreviure. Un va morir amb acte de total heroïcitat, en canvi l’altre de forma bastant estúpida.
Quines són les campanyes o mòduls que més us agraden d’Aquelarre i per què?
JRD. Aquelarre te un nivell espectacular d’aventures i no totes son “oficials”, n’hi ha d’excel·lents publicades arreu. En l’antiga revista Líder, per la web, en el blog que col·laborem RerumDemoni també n’hi ha. És un gust. Jo especialment sóc un fan del Ricard Ibáñez i les seves aventures, totes solen seguir el mateix patró: cabrones i boníssimes.
ATF: Si això m’ho haguessin preguntat abans que NSR publiqués la tercera edició del joc t’hauria contestat que campanya no oficial sens dubte Lágrimas, i de les oficials em quedaria amb el Dracs clàssic. Ara el nivell està molt i molt treballat i entre tot el material que trobem entre les noves publicacions i les aportacions dels aficionats ja no tinc gens clara aquesta resposta. Mirant les ressenyes arreu de la xarxa molts diuen que Retorno a Rincón es una molt bona campanya i com a aventures molts citen les que van ser publicades com a finalistes d’un concurs que es va convocar fa un temps sota el títol Legendarium Inferni
Hi ha edicions antigues d’Aquelarre i Almogàvers en català, les de Joc Internacional. Podrem tornar gaudir del nou Dracs traduït en català? I d’Aquelarre?
JRD. Hem aconseguit que es faci una fitxa de personatge en Català. La primera traducció que es farà d’Aquelarre, tercera edició, serà en Anglès, i per publicar als Estats Units d’Amèrica. També és cert que es va projectar una traducció d’Aquelarre al català però de moment, crec que el projecte no tira endavant. Encara ho haurem de fer nosaltres…
ATF: Pas a pas, tal com indica en Jordi, hem aconseguit la traducció del full de personatge i que hi apareguin criatures tan absolutament nostres com el Tió…respecte les possibilitats de versions traduïdes dependrà molt dels plannings editorials i de si l’editorial Maqui aconsegueix tirar endavant el Breviarium (versió bàsica del manual de la nova edició)…la resta el temps ens ho anirà ensenyant.
Als anys 90 tota la indústria del rol –i gairebé tota la del còmic, la ciència ficció…– era a Catalunya. Teniu alguna idea de per què va desaparèixer pràcticament de la nit al dia?
ATF: S’ha escrit una quilometrada sobre el tema, molts defensen que va ser la suma de varis factors. Saturació del mercat amb publicacions nacionals i traduccions de franquícies molt consolidades en mercats molt més grans que el nostre (D&D, Cthulhu, Runequest i demés), l’aparició del fenomen mundial de les cartes com Màgic, i a tot això se li ha de sumar la puntilla del tristament mal anomenat i famós crim del rol amb el que la cadena Telecinco es va “posar les botes” i que tant malament va gestionar i tergiversar la veritat d’aquell fet, fent molt de mal a aquesta afició.
Quines aventures d’Aquelarre recomaneu a la persona que mai ha jugat a rol? I als més veterans?
JRD. Per mi sempre és millor començar amb algun mòdul senzill, dirigit per un Director de Joc expert. Jo recomano: El Rostro de la Béstia.
Per els veterans: Dracs!! La veritat es que l’editorial NSR està traient molts suplements d’Aquelarre, tens on triar i remenar.
ATF: Les que acompanyen als diferents manuals bàsics del joc en les seves diferents edicions son molt bones com a aventures per entrar al joc. Per als més versats al joc, i assumint que les publicades anteriorment a la tercera edició ja les coneixen, sens dubte Dracs, però mereixen menció Ex Mundo Tenebrarum i com cas especial Retorno a Rincón que ha agafat i revisat la campanya que molts ja coneixíem i li ha sumat una segona campanya uns anys més tard que evoluciona els personatges de l’anterior, donant l’oportunitat de recuperar a molts veterans les fitxes que tenien d’aquella publicació de la primera edició.
Us podrem llegir en altres llibres? Teniu algun projecte nou entre mans?
JRD. Jo he col·laborat en el joc de rol Kobold, fet per el meu amic Manel G. Estruch. I en quant a projectes es veritat que després de Dracs ens vàrem quedar secs, es podria dir; i ara ens està tornant a picar el cuquet. Veurem…
ATF: Jo he ajudat un bon amic, en Manel a que el seu projecte, Kobold, es publiqués. Ara també hi col·laboraré en dos projectes que està treballant, un suplement per Kobold i un projecte que ha recuperat del calaix, Medievo Oscuro. Per altre part, vaig donar paraula de fer algunes cosetes com ara una aventura per Reflejo, a veure si trobo temps… respecte Aquelarre…ja veurem, que aquí sempre hi ha alguna possibilitat…temps al temps…
I per anar acabant, quina ha sigut la part en què heu gaudit més de participar en la llegenda d’un llibre «mític» dels jocs de rol, que ha inspirat i fet somiar a tanta gent durant dècades, com és Aquelarre i, en el vostre cas, Dracs?
JRD. Jo he gaudit especialment en el procés de creació de la campanya. Gaudit i sofert, perquè m’ha portat molts maldecaps moure tots els fils al cap i llavors plasmar-los en el paper. Un any de escriptura continuada i dos més d’ esporàdica. Però també cal dir que Dracs és una campanya de conté dotze aventures i algunes d’elles més llargues que un dia sense pa. Es pot estar tranquil·lament un any jugant a Dracs. En fi… espero que pugueu arribar a jugar o llegir el nostre petit Dracs
ATF: La part de documentació de les llegendes i el bestiari, la redacció del seus continguts i revisió…textos que anaven i tornaven entre en Jordi i jo, va ser especialment memorable aquest procés creatiu de correccions i aportacions entre nosaltres.
També la part en que simples idees d’aventura de la versió clàssica de Dracs passaven a ser planes i planes desenvolupant-les en la nostre versió va ser tota una experiència, tot i que haig de dir que un tractament a part te la campanya, el Jordi va portar la major part del procés creatiu, a vegades em veia sobrepassat per la plasmació a texte del que tenia al cap i em costava seguir el seu ritme, tot i que vaig intentar aportar tot el que vaig poder.
I finalment només em falta afegir que estic molt content amb el resultat i que espero que arribi a molta gent. Com a anècdota explicaré que fa poc em van contactar per explicar-me que un pare havia establert l’hora Dracs en la que cada dia que podien li llegia al seu fill alguna cosa de Dracs per que gaudís de tot això tan nostre de forma diferent, lúdica i entretinguda… No t’imagines com em va agradar saber això.
Moltes gràcies pel vostre temps. I molta sort en futurs projectes!
JRD: Moltes gràcies per entrevistar-nos. És un plaer i un luxe poder-te llegir.
ATF: Gràcies a tu per el teu treball que molts estem seguint…
Podeu fer-vos amb el suplement Dracs i amb el joc de rol Aquelarre seguint aquest enllaç a l’editorial Nosolorol.
Aquelarreadvance, blog d’Albert Tarrés
