En aquesta segona part farem un salt en el temps, deixarem el segle XX enrere i parlarem de les versions publicades per escrit de la llegenda del drac del Coll de Canes, durant els segles XVIII i XIX. Per exemple, la llegenda del cavaller Dolcet, una versió falsificada de la llegenda que va anar-se repetint fins a arribar als nostres dies. O la llegenda del lluert de Ripoll, filla de les despulles d’un animal que s’exhibia a l’església de Sant Eudald, i que es barrejà amb la del drac del Coll de Canes.
Analitzarem, juntament amb l’excel·lent estudi d’en Josep Romeu i Figueres, tota l’evolució de la llegenda i la posarem en ordre, traient-ne l’entrellat. Però, sobretot, farem un estudi sobre la mateixa terra per la qual transcorre la llegenda, un espai que va de la vall de Ridaura fins a Ripoll, passant per Vallfogona del Ripollès i les seves parròquies. Terra boscosa, de rius i fonts, amb camins mil·lenaris i vells espais sagrats. Parlarem de ritus per fer ploure, de l’ús de cadàvers amb finalitats sobrenaturals, de la devoció popular al voltant de les aigües i la fertilitat, entre altres temes.
Continguts:
1251: una possible versió medieval? O no?
Història d’una falsificació vuitcentista
Les versions literàries d’abans d’en Romeu i Figueras
Sant Eudald, la fertilitat i les aigües
Lluert de Ripoll i Drac de Coll de Canes: dues llegendes diferents
Núvols, bales beneïdes i la destrucció de Ripoll el 1839
Lligant-ho tot: l’espai sagrat i el somni del drac
Per seguir-la adequadament, recomano llegir abans la primera entrada, on es tracten les versions orals i s’analitzen els seus motius folklòrics i estructura narrativa.
El drac del Coll de Canes (I): mirall i llança, motius de les versions orals
