Dones d’aigua (I): El Secret de les Bones Dones

Una de les il·lustracions per a Liliana, d'Apel·les Mestres. 1907

Imagineu que torneu a ser nens. Dormiu. Somieu.

Imagineu que és tardor i escolteu la pluja al carrer, que fa olor de llar de foc i terra molla. Com el batec d’un cor en pau, tot era segur, tot era fàcil i senzill. Com el tic-tac d’un rellotge, no importa si va endavant o endarrere. La veritat i la mentida no importen. Quan presteu atenció podeu sentir que tot és possible. Us estireu al llit i tanqueu els ulls. La pluja repica amb calma contra la finestra. Dins dels llençols nets i suaus, trobeu la pedra dels somnis en el centre del vostre pit i torneu a llocs on heu estat amb els vostres pares o també podeu volar fins allà on no heu estat mai, a llocs on es troben viatgers de tots els temps, com un turó foradat on es reuneixen els avantpassats, com un gran prat on el Gran Boc presideix l’autèntica llibertat, podeu córrer amb els llops i nadar a les profunditats del que sou, on la foscor i la melodia silenciosa regnen eternament. Sou lleugers, les vostres cames fortes i el vostre cor nou i alegre. I així, en el bosc de la imaginació, trobeu un rierol que canta amb veu llunyana una cançó que coneixeu bé i que oblideu a cada nota…

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.