Com les tradicions de qualsevol altra època de l’any, les festes de Nadal han anat variant amb el temps, adaptant-se als canvis de la societat i les seves creences. Desembre entra amb un temps de purificació i abstinència, una preparació per la Nit de Nadal o solstici d’hivern, al qual el segueixen els dotze dies de foscor que van fins a la Nit de Reis, ja entrant al gener. Tres compassos molt clars. Dit això, mai podem parlar d’unes creences o unes tradicions monolítiques. Ho hem vist, per exemple, amb el Tió. Hi havia tions que es feien cremar els tres dies següents a la Nit de Nadal. Hi havia que vuit nits, fins a la Nit de Sant Silvestre i el primer de gener. O n’hi havia que fins al dia de Reis, els dotze dies sencers. Amb totes les altres tradicions s’esdevé el mateix. Però, dintre de la gran diferència que poden tenir les tradicions d’un indret a un altre, els tres compassos: purificació, solstici i dies de foscor, es mantenen.
Més enllà de les variacions, hi ha dos temps de Nadal que se superposen en les tradicions i les creences. Per un costat hi ha un Nadal com a temps d’esperança, de renovació, de verd i plantes perennes, de dolçor i retrobament, del triomf i renaixement del Sol, de les reunions familiars i els banquets, de l’alegria i la disbauxa. Com un revers d’aquesta realitat lluminosa, existeix un temps de Nadal molt més esgarrifós. El de les nits més llargues de l’any, el del fred glaçat i la fam, la bogeria, la solitud i la depressió. En aquest sentit, els dies que van del solstici d’hivern fins al Dia de Reis, passant per Cap d’any, eren vistos com un temps on tot estava capgirat, un temps liminar, fora del temps, on les portes s’obrien de bat a bat i, per elles, s’escapoleixen tots els dimonis. En aquest temps on el Sol encara és massa feble per regnar.
En aquesta primera entrada parlarem del Nadal florit, del triomf del Sol, de tradicions populars cristianes com els Pastorets, el Cant de la Sibil·la o el Pessebre vivent, coneixerem fetills i encanteris de protecció durant el temps de fosca i, també, de personatges protectors, com les Senyores de l’Hivern o el record de la Primavera. En la segona entrada coneixerem l’altre costat. Els ritus, tradicions i costums del revers fosc i enfollit, com les processons de l’Abat dels Boigs, els Bisbetons o els Reis dels Folls, que es duien a terme arreu de les terres catalanes, les tradicions de la nit de Sant Tomàs, quan a Catalunya es deia que regnava la foscor absoluta i el Mal s’havia de conjurar, la de Sant Nicolau quan sortien monstres a devorar nens al toc de la Campana del Diable, les dels 12 dies d’abans de Nadal i els 12 dies de després. En la tercera entrada, parlarem de les criatures i personatges que s’apareixen durant el solstici i els dotze dies. Per acabar, en la quarta i última coneixerem la Nit de Sant Silvestre, nit de monstres i bruixes al bell mig dels dotze dies, al cor de la fosca.
Aquests dos vessants, fosc i lluminós, no són tan contradictoris com podrien semblar. Ho veurem.
Continguts:
Els orígens històrics de la Nativitat cristiana i els cultes del sol
L’Anno Domini i la institució oficial de la Nativitat
El naixement del Sol i la Missa del Gall
L’Adoració dels pastors i l’anyell de Nadal
L’Advent, el Pi de Centelles i l’ús ritual d’arbres i herbes perennes
Els Pastorets, una litúrgia popular i laica
El Pessebre i la creació de l’espai sagrat
Segona entrada:
Tercera part:
Ritus i tradicions de desembre (III): caceres salvatges, bèsties i bogeria
