Començar de zero i altres narracions és un recull de cinc contes, els tres guanyadors del segon concurs Guillem de Belibasta, i dues mencions especials. Personalment vaig saber del recull i del concurs gràcies a en Fèlix Rabassa, l’autor d’un d’aquests relats, El fermall del Rei Elf, un relat de fantasia èpica amb fortes influències de les llegendes i tradicions catalanes. Com a apassionat de les narracions fantàstiques i de la mitologia ràpidament em vaig posar en contacte amb Edicions Salòria per fer-me amb el llibre.
Començar de zero i altres narracions m’ha sorprès molt positivament. La temàtica general del premi era Narrativa breu d’aventures a la natura, però la veritat és que dins del volum podem trobar cinc relats cadascun amb un estil i gènere diferent, però tots amb un esperit que anomenaríem «màgic». El primer relat, guanyador del premi Guillem de Belibasta i que dóna el títol al llibre, és obra de Joan Graell. Un relat de ciència-ficció amb un estil àgil i depurat, que aguanta el fil del misteri que proposa fins a les últimes línies i que t’enganxa amb una caracterització de personatges concisa i un rerefons romàntic. La seva història al principi, en les seves primeres pàgines, em va aportar un cert aroma lovecraftià, però abandona ràpidament això per abraonar-se cap a una mena de biopunk molt naturalista i també màgic, «castanedià», encara que sembli una contradicció, sense abandonar casa nostra i amb una dosi generosa d’amor per la natura i el país, característica aquesta última que forma part de tots els relats d’aquesta antologia i que s’agraeix. El segon relat, La creu, és el que s’allunya més del gènere fantàstic, però l’estil senzill –senzill en el millor dels sentits–, però gens simple –ans al contrari– de Vicent Andreu Navarro, amb un agradable i bonic valencià, fa un molt bon ús dels recursos ambientals i simbòlics del realisme màgic en una història que ens parla d’un tema ben calent, la de les fosses comuns de la Guerra Civil sense exhumar.
La segona obra finalista, El gatillop de Fàndols, d’Arnau Queralt, ambientat en una Edat Mitjana catalana mítica, em va recordar a aquelles llegendes del Pirineu que ens narra en Pep Coll, un entretingut relat que ressegueix una història d’atmosfera popular amb tots els trets propis d’aquestes narracions, un noble assedegat de sang, camperols oprimits, forasters bondadosos i una bèstia mítica. El darrer relat, La filla del mar, ens explica la història d’un naufragi al segle XVII i com els vilatans van lluitar per ajudar a una de les seves víctimes. La veritat és que el relat m’ha deixat la intriga de si, realment, va succeir com ens ho explica Ramon González, el seu autor.
I he deixat pel final El fermall del rei Elf, d’en Fèlix Rabassa. L’escriptor blanenc confecciona un relat molt interessant amb un peu posat a la fantasia èpica clàssica, amb Tolkien com a primer referent, però sospito que també amb Howard –Terres Salvatges, Déu-Serp– i Andrzej Sapkowski. Els lectors veterans del gènere somriuran i se sentiran confortables llegint-lo, com tornar a endinsar-se per camins nostàlgics. Jo he de dir, sense descobrir res, que al final estava esperant les àguiles, tot i que ja sé que, com se sol dir, «les àguiles no són taxis». Més aviat apareix un altre ésser ben nostrat i és que el segon peu el té posat en la nostra mitologia i tradicions, també amb algunes referències occitanes. Simiots, ombres, la Por, i el gegant que fa de company d’en Sau, el protagonista de l’aventura, no sé per què, me l’he imaginat amb veu d’ent… com va fer Sapkowski amb la mitologia i contes tradicionals polonesos, Rabassa ho fa amb la nostra tradició i ho fa amb un gran amor per la terra catalana i els seus boscos i contrades feréstegues. Em guardo el dubte i, espero que sigui així, que el blanenc segueixi expandint el món que apareix a El fermall del Rei Elf, ja que noto en la seva lectura que hi ha un rerefons de creació mitològica ben treballat darrere del relat, el que els americans anomenen worldbuilding, creació de mons.
L’editorial pirinenca, Salòria, ha sigut valenta en editar un volum amb narracions de caràcter fantàstic en llengua catalana i donar una oportunitat a autors desconeguts a poder ser publicats amb gèneres molt poc habituals per les nostres contrades. Valenta com en Guillem de Belibasta, que algun dia ens acompanyarà a Llegendàrium, el darrer càtar en terres catalanes i figura entre la història i la llegenda que dóna nom al premi. I que segueixi existint per molts anys! Necessitem molts premis literaris com aquest i moltes editorials valentes com Salòria.
- Títol: Començar de zero i altres narracions
- Autors: Diversos autors
- Any: 2016
- Editorial: Editorial Salòria
- A qui el recomano?: A tothom que vulgui descobrir promeses de la literatura fantàstica i la ciència ficció en català.
